Comentari a l’evangeli del diumenge 33 durant l’any. A
Llegim a l’evangeli d’aquest diumenge la coneguda paràbola dels talents (Mt 25,14-30). La paraula “talent” fa referencia a una especial aptitud intel·lectual, a una capacitat natural o adquirida per a certes coses. En temps de Jesús, però, un talent era una mesura de pes i desprès passà a designar una classe de moneda. Un talent representa una quantitat important de diner, eren sis mil denaris i un denari era la paga d’un dia de treball.
El gest de l’amo de confiar els talents demostra una gran confiança envers els servents. Ho hauria pogut confiar a un administrador, com a la paràbola de l’administrador astut de Lluc (16,1), però ho confia als seus servents. L’amo se’n va, els deixa sols, no està permanentment vigilant què fan els servents amb els diners, no els dona instruccions sobre el que n’han de fer, no posa cap condició. També hi ha confiança dels servents envers l’amo perquè veuen que aquest reconeix en ells les capacitats per dur a terme els beneficis que l’amo espera. Se senten valorats i totes aquestes confiances contrasten amb la gran desconfiança que mostra el tercer servent, el que amaga els talents.
La paràbola planteja què ha de fer la comunitat cristiana amb aquest do que ha rebut que és l’evangeli mentre es manté en l’espera del retorn de Jesús, el seu Senyor. El tema del rendiment és important. Ja en l’Antic Testament Déu esperava d’Israel que donés bons fruits; ho expressa clarament el cant de la vinya que trobem al llibre del profeta Isaïes: “La vinya del Senyor de l'univers sou vosaltres, poble d'Israel. Vosaltres, gent de Judà, éreu la seva plantació predilecta. El Senyor n'esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries” (Is 5,7); i el profeta Osees diu: “ Sembreu-vos llavor de justícia, colliu fruits de bondat; .... Però vosaltres heu conreat injustícies, heu collit maldats, heu menjat fruits dolents” (10,12-13).
A l’evangeli de Mateu apareix sovint l’exigència del rendiment, de la productivitat: “Doneu els fruits que demana la conversió” (3,8); “Tot arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc” (7,19); “La llavor sembrada en terra bona dona fruit” (13,23); “El Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar” (21,43). La comunitat està cridada a rendir augmentant els béns que ha rebut. Es demana a la comunitat que sigui operativa.
Hi ha un detall que te la seva importància. Res hi sobra a l’Escriptura diuen els rabins. El text diu que els dos primers servents es van posar immediatament ( eutheôs) a treballar per fer rendibles els talents. Contrasta amb la passivitat del tercer servent. En els evangelis trobem exemples d’aquesta resposta instantània. Els deixebles cridats deixen immediatament les barque i les xarxes per seguir Jesús (Mt 4,20.22). Sense usar el mateix adverbi “eutheôs” trobem la rapidesa de Maria per anar a ajudar a Elisabet (Lc 1,39); els pastors deixen els ramats per anar de pressa a Betlem al lloc del naixement de Jesús (Lc 2,16); el cec Bartimeu s’aixeca d’una revolada per anar a Jesús (Mc 10,50); Zaqueu baixa de l’arbre per acollir Jesús (Lc 19,15).
Els dos primers servents no s’esperen per començar a treballar amb els talents, no fan reunions preparatòries, ni dissenys previs d’estratègies d’actuació, ni consultes sinodals, ni planificacions . En veure que el retorn de Jesús es fa esperar, la comunitat cristiana podria dir: “ això va per llarg, ja ens hi posarem, no ve d’uns quants dies, setmanes o mesos”. La paràbola desmunta aquest plantejament. La construcció del Regne no admet demora, és una tasca urgent.
Diumenge 33 durant l’any. 19 de Novembre de 2023.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.