"No resulta gens estrany que molts acabin creient que l’economia és el déu del món"

Diumenge VIII de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 26 de febrer de 2017

Avui l’evangeli de S. Mateu ens fa arribar un avís de Jesús sobre els diners i l’ús que n’hem de fer.
Jesús ens prevé contra la idolatria dels diners, perquè a les seves urpes deixaríem esquinçat el millor de nosaltres mateixos i les millors raons per les quals viure.
Els diners són una eina certament poderosa. Amb ells es pot adquirir gairebé tot; es poden guanyar i adquirir coses tan valuoses com ara
-instrucció
-salut
-diversions
-plaer
-i àdhuc la voluntat de molta gent intentant comprar-los.
Els diners tenen un braç tan llarg i puixant que no resulta gens estrany que molts acabin creient que l’economia és el déu del món i els diners el seu profeta.
Ara bé: Jesús desmenteix rotundament aquesta taxativa sentència perquè els diners proporcionen molts béns, però són incapaços d’agenciar els més importants, els béns que són essencials per a viure.
Amb els diners es poden comprar disfresses, però no personalitat. >>
Amb els diners es poden comprar còmplices, però no amics.
Amb els diners es poden comprar tota mena de bibelots per a la llar, però no confiança i bona comunicació entre pares i fills.
Amb diners es poden comprar gigolós o prostitutes, però no amistat i amor.
Es poden comprar metralletes, però no llibertat i respecte i pau.
Amb diners sols, mai no s’aconsegueix una convivència
-harmoniosa
-somrient
-i fraternal.
Creure que els diners són omnipotents és un error funest a tots els nivells – personal, familiar i social -, perquè porta al convenciment que tot allò que fem o deixem de fer ha de ser convertible en moneda.
Algú ha dit – i amb raó - que qui creu que els diners ho poden tot, acabarà disposat a fer-ho tot a canvi de diners. Jo no m’atreveixo a subscriure aquesta asseveració, però sí que dic que aquella persona que ret culte als diners perd molts valors, entre d’altres el sentit de la gratuïtat.
És a dir, perd el millor que té la persona humana: la seva capacitat d’estimar i de crear felicitat gratuïtament i en benefici dels altres.
Quin sentit té el que Jesús ens diu en aquest evangeli?
Primer: L’essencial en la vida no és acumular diners sinó fer el que Déu vol.
Segon: El que Déu vol és que fem possible una societat, una convivència i unes condicions de vida en les que ningú tingui motius raonables per a sentir-se angoixat per problemes econòmics (menjar, vestit, teulada, cultura i salut).
Tercer: No cedir mai al desig d’acumular perquè tota acumulació es fa amb la carència dels altres.
Val aquí el que Oliver Cromwell va escriure al Parlament anglès en el 1650:
“Us prego que eviteu els abusos en totes les feines, especialment d’una que fa a molts pobres perquè uns quants es facin rics: això no beneficia en res a la comunitat dels ciutadans.”
Ho tenim en compte això, nosaltres, en el nostre viure habitual?
Tenir-ho en compte és buscar en la pràctica el Regne de Déu i la seva justícia.