Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa

Deixant darrera meu l’amfiteatre Flavi, el famós Colosseu, camino per la Via Labicana cap a la basílica de Sant Climent del Laterà a Roma. Aquest edifici presenta tres nivells diferents de construcció: una casa romana, un temple paleocristià i la basílica superior. La casa conserva vestigis de culte a Mitra, malgrat que posteriorment va servir per acollir les reunions clandestines de signe cristià. La primera basílica es va alçar amb el vent favorable del cristianisme com a religió oficial. El saqueig normand, portat a terme a finals del segle XI, va propiciar la reconstrucció de la basílica actual sobre el temple paleocristià. Aquesta nova basílica, animada pels dominics irlandesos fa gairebé 350 anys, acull en un altar lateral la tomba dels sants Ciril i Metodi. Quan visito la primera basílica, hi veig una làpida reversible que gira sobre un eix. Es troba a uns metres de l’entrada. Un cartell indica que en una cara hi ha una inscripció pagana i, en l’altra cara, una inscripció cristiana. Em sento profundament atret pel simbolisme que enclou.

Una conversió plena a l’Evangeli de Jesús no resulta gens fàcil. S’acostumen a conservar vestigis pagans, que es resisteixen a l’acceptació de la proposta evangèlica. De vegades, darrera d’inscripcions netament cristianes, es descobreixen plantejaments, sentiments i conductes paganes. També pot ser que darrere d’inscripcions paganes, s’endevinin empremtes dels valors evangèlics. Potser cadascun de nosaltres és com aquesta làpida reversible que contemplo amb atenció. La vida presenta aquesta mescladissa estranya que, si no estem desperts, escapa a la nostra consideració i ens pot conduir a l’autoengany.

Si no som conscients d’aquesta realitat, més estesa del que sembla, arribem a pensar que som cristians com no n’hi ha, que no necessitem pràcticament cap conversió perquè som en el bon camí i tracem amb decisió la línia divisòria entre el paganisme i el cristianisme amb la precisió d’un cirurgià. No obstant això, hi ha incrustacions difícils de treballar. Primer, perquè adonar-se’n no és una tasca fàcil. Segon, perquè el missatge evangèlic ens convida a una conversió contínua, a la qual ens resistim sovint. Les actituds bàsiques per afrontar una feina espiritual d’aquestes dimensions són la humilitat per reconèixer la pròpia veritat i l’obertura de cor per obrir-se al missatge evangèlic. Les motivacions són clau per valorar els nostres actes. De vegades, n’hi ha prou de girar la làpida per descobrir que hi ha en nosaltres altres valors diferents dels de Jesús. El paganisme és un fenomen de resistència a la visió cristiana. No és estrany que els plantejaments cristians inflexibles, radicals, fanàtics, aparentment purs, amaguin motivacions paganes que cerquen més la seguretat pròpia que la confiança en Déu, que s’instal·len més en la imposició que en la proposta, que es nodreixen més d’ideologia que d’espiritualitat. N’hi ha prou de girar la làpida per adonar-se’n.
La làpida reversible es converteix en una invitació a viure en profunditat la fe en Jesucrist, a obrir-se al missatge evangèlic, a desactivar actituds dogmàtiques per ser lúcids i dialogants, a no donar gat per llebre. La humilitat i el diàleg no suposen menyscabar la identitat cristiana i les conviccions pròpies. Més aviat, es tracta d’una feina de purificació i de veritat per deixar la tebior i les mitges tintes, que no és poc.
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.