La creu

La creu és el símbol més universal del cristianisme, però què significa? Molts seguidors de Jesús cada dia fan diverses vegades el senyal de la creu. Es converteix d'aquesta manera en un signe de pietat, de pertinença, de protecció, de pregària... No obstant, la creu està unida sobretot al patiment. N'hi ha que pensen que com més pateixen millors són. D'altres, per contra, en fugen sempre que poden. Quina va ser l'opció de Jesús? Una pregunta interessant ara que entrem en les celebracions de la Setmana Santa, especialment en la litúrgia de divendres.

Hi ha un fragment de la carta als Filipenses (2,7-8) que resulta revelador: «Tingut per un home qualsevol, es va abaixar i es va fer obedient fins a la mort, i una mort de creu.» El símbol clau de la creu en la vida de Jesús és l'obediència a la voluntat de Déu. No significa que Déu vol que Jesús pateixi una mort injusta, dolorosa, terrible. La seva missió és anunciar el Regne de Déu, la fraternitat universal, així com alliberar les persones oprimides, pobres, malaltes... Els poders d'aquest món no accepten la seva missió i l'amenacen de mort. El seu dilema resulta clar: deixar de complir la voluntat de Déu, que és anunciar el Regne, humanitzar les relacions, atendre els pobres... i llavors salva la vida; o per contra, si es dedica a la seva missió, posar en joc la seva vida fins a la mort i una mort de creu. La creu és la seva mesura extrema d'amor a Déu i als homes.

A l'hort de les oliveres, la seva oració es torna angoixosa i, alhora, confiada: «Abba, Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.» (Mc 14,36). Déu no vol que mori a la creu, sinó que sigui fidel a la seva missió i a la seva consciència, expressió ambdues de la voluntat divina. Ara bé, si per fidelitat ha d'afrontar la mort, i una mort en creu, li donarà suport perquè afronti aquest final. És la història dels màrtirs al llarg de la història. És la història de Mons. Óscar Romero, assassinat durant una missa per convertir-se en la veu dels pobres. És la història d'Alexséi Navalny, que havia estat ateu militant i en l’actualitat era creient. Davant d'un tribunal va manifestar que el guiava en el seu comportament el passatge de l'evangeli: «Benaurats perquè tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats». No es penedia d'haver retornat a Rússia, sabent fins i tot que Putin havia ordenat el seu assassinat. Jesús havia dit: «En veritat, en veritat us dic: si el gra de blat no cau a terra i mor, queda infecund; però si mor, dona molt fruit.» (Jo 12,24). Misteris de la vida, de la mort i de l'amor.