El Síndic de Greuges ha presentat l’informe extraordinari "La segregació escolar a Catalunya (II): condicions d'escolarització". És la segona part del presentat el passat juliol, on abordava l'admissió de l'alumnat. Ara analitza les característiques dels centres amb més demanda per què atreuen més les famílies amb un perfil social determinat.
A l’extens document es valoren les desigualtats en les condicions d’escolarització, atorgant als costos categoria definitòria, fonamentant que l’existència de quotes en els centres concertats “conforma un escenari propici per a la segregació escolar des del moment que tendeix a dissuadir la demanda envers el sector concertat de l’alumnat socialment desfavorit, que no escull determinats centres concertats per les dificultats d’assumir aquest cost, de manera que a la pràctica té oportunitats més restringides de tria de centre i tendeix a escolaritzar-se majoritàriament en el sector públic”.
En detenir-se molt especialment en el factor de la gratuïtat de l’ensenyament analitza, sota la seva perspectiva, la situació als centres concertats de les activitats complementàries, però també les aportacions voluntàries a les fundacions, les despeses en llibres de text i material escolar, el preu del servei de menjador o les sortides... El Síndic redunda a les seves conclusions que “no és possible abordar amb garanties la lluita contra la segregació escolar sense resoldre les desigualtats econòmiques en l’accés a l’oferta” (llegeixi’s costos d’escolarització i percepcions econòmiques).
Tot i que no es pot resumir el text en quatre línies, hi ha diversos elements sobre els quals paga la pena fer algun comentari. Crida l’atenció, per exemple, que recomani al Departament d’Ensenyament que obligui a ubicar les activitats complementàries a les franges horàries d’inici o de final de matí o tarda. No ens deixa de sorprendre que aquesta institució passi per alt que no existeix cap regulació legal que determini quina ha de ser la concreció horària. Ans al contrari, la Llei diu que als centres concertats l’horari general forma part de la seva programació general, oferint pocs dubtes sobre el fet que la distribució horària és matèria d’aquesta programació general, competència de la Titularitat.
Aquest òrgan també apunta que els centres concertats incompleixen la norma reguladora de les activitats extraescolars, complementàries i serveis, afirmant que els serveis escolars han de ser autoritzats, no només comunicats, pel Departament, segons preveu (diu el Síndic) el decret 198/1987 que les regula. Aquesta asserció és també molt sorprenent, perquè ja des de la modificació que va patir l’article 51 de la LODE per la publicació de la LOPAGCE, ja fa 21 anys, l’autorització de l’Administració se circumscriu únicament al cobrament de quotes per activitats complementàries, mentre que el cobrament per activitat extraescolar i pels serveis escolars l’autoritza el Consell Escolar a proposta del Titular, i ho comunica a l’Administració. És com a mínim agosarat culpar les Titularitats d’incomplir quelcom que no només ja no és imperatiu legal, sinó que ha estat àmpliament conclòs pels tribunals.
El Síndic assenyala també continguts favorablement destacables. Per exemple, quan aborda les desigualtats en el finançament privat dels centres concertats, declara que el finançament públic que reben és de mitjana 2.900 euros per alumne, o que el concert cobreix al voltant del 60% de les despeses totals. Inclou, fins i tot, un exemple de dos centres on, llevat d’error o omissió, pot comprovar-se que el finançament de les despeses de funcionament cobreix entre el 36% i el 50% d’aquestes partides. Demana fins i tot que s’analitzi i es revisi, si s’escau, el finançament dels centres privats concertats... De tota manera, trobem a faltar al document alguna referència al finançament dels centres públics que, segons diverses fonts, suposa una despesa de 6.940 euros per alumne i any. Esperem que en un proper informe contempli aquesta matèria.
Han de ser benvingudes totes les aportacions que ajudin a prendre consciència de les dificultats que aquest país té envers una escolarització sense discriminacions, on la segregació per qualsevol motiu sigui desterrada del sistema i on es puguin garantir les expressions de prestació i de llibertat que defineixen el dret a l’educació. Informes que, si tenen com a objectiu ajudar en aquest camí, és raonable que se’ls demani un plus de rigor i objectivitat, començant per les institucions que actuen com a supervisores i col·laboradores de l'Administració catalana, amb l'objectiu d'ajudar a millorar-ne el funcionament.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.