Com cada 31 de gener acabem de celebrar la festivitat de Don Bosco. La seva empremta social i la seva herència eclesial són força conegudes. Qui no coneix l’amic i l’educador dels joves? Efectivament, sigui pel seu mètode pedagògic, el seu estil i carisma, la seva activitat fundacional, les escoles professionals, l’encaix educativo-pastoral de la missió..., Don Bosco és un personatge popular i estimat arreu.
Un dels aspectes encara no massa conegut però d’enorme rellevància contemporània és la realitat de la Família salesiana. Aquesta expressió, pròpiament no és del mateix Don Bosco però la fidelitat dinàmica al seu carisma ha fonamentat i desenvolupat una realitat ja incipient en el seu cor.
Entendre l’arrel de l’experiència de la Família salesiana implica aprofundir una mica la llavor carismàtica que va duu a Don Bosco a unes conviccions i iniciatives concretes. Efetivament, una comprensió de la missió universal de l’Església adreçada a tothom, tot i que preferentment als joves, els pobres i als sectors no evangelitzats; la utilitat i urgència d’unir-se espiritualment i associar-se operativament per guanyar en eficàcia; la possibilitat de viure la vocació des de diversos estats de vida; la fundació d’uns primers grups (fundació històrica dels SDB -salesians-, les FMA -Filles de Maria Auxiliadora-, i els SSCC -Associació dels salesians cooperadors-).
Les intuïcions de Don Bosco es van desenvolupar en l’espai i el temps i avui la realitat de la Família salesiana passa per 26 grups reconeguts que apleguen institucions i organitzacions sota fesomies canòniques i civils diverses -instituts de vida religiosa, associacions, instituts seculars...-. Les noves condicions desenvolupades pel Concili Vaticà II van provocar una emergència significativa d’experiències que a través dels anys han crescut i consolidat.
En el darrer apartat de l’art. 10 de la Carta de Comunió de la Família Salesiana es realitza una breu descripció de la seva identitat: "La FASA és una realitat eclesial, és a dir, expressa la comunió entre diversos ministeris al servei del Poble de Déu, i integra les vocacions particulars per tal que es manifesti la riquesa del carisma del Fundador. S’insereix en la pastoral de les Esglésies locals amb una original aportació. Cerca l’entesa i col·laboració d’altres grups i institucions eclesiàstiques i civils per a l’educació integral, personal i social dels joves i del poble, a qui acompanya mitjançant l’educació en la fe i el treball apostòlic, fins que aquests discerneixen la seva pròpia vocació en el món i l’Església".
Del meu coneixement i experiència personal n’extrec uns punts significatius per la Família salesiana en el marc dels reptes i oportunitats del segle XXI.
a) La seva aportació eclesial i social a través de l’experiència de comunió en la diversitat.
b) La valoració del fet organitzatiu en vistes al desenvolupament integral de la vocació personal i la missió.
c) Una espiritualitat que equilibra molt bé la dimensió d’interioriat i la projecció externa i que es manifesta mitjançant la tasca educativo-evangelitzadora. Una espiritualitat oberta a un gran nombre de perfils.
d) Les iniciatives de missió compartida -entre els mateixos grups de la FASA o amb d’altres-
e) Una obertura al signes dels temps, a les realitats del món, als canvis i processos actuals a través de la percepció i observació d’allò que s’esdevé i la ferma voluntat de col·laboració amb institucions i organitzacions civils.
En definitiva, una realitat ben actual al servei de tots amb l'experiència de la comunió i la missió com a testimoniatge.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.