La tempesta calmada

Al llarg de l’Evangeli pocs cops trobem Jesús dominant els elements de la natura. El mar i el vent són els únics elements els quals Jesús increpa, mana i domina.

En aquest fragment trobem una contraposició d’actituds molt forta entre Jesús i els deixebles. Ens trobem als inicis de la predicació de Jesús, i és el primer viatge que fa a l’altra vora del llac, deixant Cafarnaüm per anar a Gadara on guarirà un endimoniat. El text anterior ens parla de seguir Jesús i fer-ho sense reserves (8, 18-22). En aquest text trobem la primera dificultat dels deixebles: la desconfiança, que porta a la por i fins i tot al pànic. Analitzem el text.

Trobem que Jesús decideix pujar a la barca precedint els deixebles. Es fan a la mar i de sobte se’ls gira una tempesta que els amenaça amb enfonsar-los. El mar, en la mentalitat semítica, representa les forces contràries a Déu, unes forces que amenacen l’home d’engolir-lo. Trobem alguns textos en els quals el mar representa el lloc del diable. Sense anar més lluny, en el text següent veiem com els dimonis demanen ser enviats als porcs per precipitar-se després al mar. Però el mar, tot i ser l’oposició al poder de Déu, resta sota la seva autoritat, ja que Déu és qui li ha posat límit. El mar està sota la seu poder i no el pot superar.

Els deixebles pateixen i estan atemorits, per això van a buscar Jesús; però increïblement, en una situació com aquesta, Ell dorm tranquil·lament. Els deixebles demanen que els salvi, es veuen incapaços de fer front a la situació i busquen que algú els tregui les castanyes del foc. Davant de la desesperada demanda dels seus deixebles, Jesús els retreu la seva manca de fe, la seva covardia. Llavors es posa dret —posició d’autoritat— i fa que la tempesta es calmi amb la força de la seva paraula. El resultat és una bonança sorprenent que acompanya l’astorament dels deixebles, que no saben com mirar Jesús i què pensar-ne. Ha dominat els elements amb la seva paraula: qui és aquest?

Els deixebles han sentit l’ensenyament de Jesús en el sermó de la muntanya, han vist la seva autoritat. Han vist com ha guarit un leprós i el servent d’un centurió, un pagà; han vist la guarició de la sogra de Pere i de molts altres malalts. ¿Fins on arriba els seu poder? Tot seguit veuran un exorcisme. A Jesús l’obeeix la malaltia, els elements i els dimonis. ¿Qui és aquest? No havien vist mai res de semblant. ¿És que potser és un gran profeta, com feia temps que no es veia? ¿Pot ser el Messies, que tant esperaven? ¿És que Déu ha tornat a parlar i fer-se present enmig del seu poble? ¿Qui és aquest Jesús que seguim?

Aquestes preguntes se’ns fan també a nosaltres, doncs se’ns convida a fer el camí dels deixebles. Els seus dubtes, les seves pors, les seves sorpreses són també els nostres. Analitzem el text des d’un vessant més simbòlic.

Jesús ens convida a seguir-lo, pugem darrera d’Ell a la barca per fer una travessa sobre el mar. Ens convida a llençar-nos al món, un món que és contrari al seu missatge i a la voluntat de Déu. Només sortir ja trobem dificultats: el mar i el vent ens amenacen amb enfonsar la nostra barca. Jesús és el cap i es dedica a dormir, són els deixebles els qui intenten dominar la barca en contra dels elements, però es troben atemorits i superats per les dificultats: l’aigua que entra pot provocar que la barca s’enfonsi ... i Jesús continua dormint tan tranquil, com si no passes res, aliè a tot el que està succeint: la vida està en perill davant la força de les onades de la mar i el vent. Els deixebles no són capaços de fer-hi front i demanen un miracle que els solucioni la papereta, corren cap a Jesús, el desperten, el criden desesperats: ens enfonsem, salva’ns! ¿Què devien pensar els deixebles de Jesús: mentre ells estan lluitant contra l’adversitat, el mestre dorm tan tranquil? ¿Com és que ni s’inquieta ni es preocupa? Sembla que no s’adoni de la realitat que estan vivint: ens enfonsem! Jesús reacciona, però no com esperen els deixebles, no fa cas de la situació, sinó que els reprèn: covards i descreguts! La mar no importa, la tempesta no té més importància. Els deixebles no entenen res. Llavors Jesús obra el miracle: fa calmar la mar i el vent. Les forces contràries al seu camí són reduïdes al no res. Només cal la seva paraula i ja està tot tranquil. Ja pot tornar a dormir com si no hagués passat res. Els deixebles veuen visions: s’ha aixecat, ha dit una ordre, i tot s’ha calmat. Ja està. ¿On és la tempesta? ¿On són les dificultats, les amenaces, els perills? No n’ha quedat ni rastre. Les mirades es dirigeixen cap a Jesús, el mestre: ¿Qui és aquest? ¿Quin és el seu poder i d’on li ve? Les forces contràries no li poden res. Ell és poderós i té autoritat, res no li pot resistir.

Aquest text ens hauria de fer pensar, reflexionar i confiar més en Déu. Jesús demana més valor i confiança en les nostres vides. Els deixebles no estan sols a la barca, tenen Jesús amb ells; tot i que estigui dormint, està amb ells. Res no els hauria de fer dubtar ni tenir por. ¿Com és que Jesús es llança tranquil·lament a la mar amenaçadora tan tranquil? No fa cas de la tempesta, dorm tranquil·lament. Jesús sap que el Pare no el deixarà sol en el perill ni en les dificultats. Dorm confiat en la protecció del Pare, està tranquil, no hi ha lloc per la por, el Pare és amb mi. Els deixebles, per contra, intenten lluitar contra la tempesta i es donen per perduts ben aviat, les dificultats els tomben i cerquen un miracle. Actuen com els infants que davant la dificultat corren a la falda del pare o de la mare, que els protegeixi i els resolgui el problema: fes un miracle!

Nosaltres també tenim sovint aquesta actitud tan poc confiada: davant les dificultats, les realitats adverses, posem totes les nostres forces i capacitats en marxa, i ens oblidem que Jesús està amb nosaltres a la barca; encara que dormi, la seva presència ha de ser una assegurança que res no ens tombarà. De la mateixa manera com Jesús viu confiat en el Pare, també nosaltres hauríem de viure confiats en Jesús i el Pare. Ell ens ha convidat a pujar darrera seu a la barca, la seva barca. Té un projecte, un camí i una missió, i res ni ningú no li ho impedirà. Sovint ens atabalem i ens desesperem sense motiu, ens manca aquesta confiança en Déu: saber i fer experiència que amb Ell al costat res no ens ha de fer por. Ens cal aprendre molt sobre aquesta experiència i vivència de la fe: per grans que siguin les adversitats, si seguim Jesús fidelment i confiadament, res no ens vencerà, aconseguirem travessar la mar i arribar a l’altra riba.

La temptació de demanar miracles que ens solucionin les dificultats i ens aplanin els problemes, és una actitud infantil i de frustració. ¿Qui ens ha dit que el camí serà planer, tranquil i sense entrebancs? Jesús ens demana que fem el camí tranquils, amb la tranquil·litat que dóna la confiança en Déu, només així serem capaços de dormir en pau a l’interior de la barca, que és amenaçada per la mar, les dificultats.

Jesús és amb nosaltres, i això ha de ser suficient motiu per viure tranquils enmig de les nostres tribulacions, adversitats i problemes. Ell és amb nosaltres i té el poder de fer fora totes les amenaces, per fortes que siguin, que entrebanquen el nostre camí. La barca pot perillar, però mai no s’enfonsarà, no si anem darrera seu. No cal miracles, només confiança certa en Déu per seguir navegant per la mar embravida de les nostres vides i del món que ens envolta.