Sobre el dret d’autodeterminació: només el dret positiu?

Si només hem de tenir com a drets els que estan afirmats en el dret positiu, és a dir, en les lleis aprovades per un legislador, anem molt malament.

I encara més, si hem de tenir com a drets el que afirmen algunes lleis positives, fins i tot quan afirmen «drets» que en realitat no en són, també anem molt malament.

Perquè no ens passi això hem d’afirmar que hi ha un dret natural, que existeix encara que alguna llei positiva no el reculli.

I també que hi ha coses que lleis positives afirmen que són drets, que en realitat no són drets.

La Doctrina Social de l’Església —que és la Moral Social que ensenya l’Església— es mou principalment en el que és el dret natural, en el que està inscrit en la naturalesa humana llegida a la llum de la raó, reforçada per la visió de la fe, amb un respecte profund a la consciencia ben formada i recta.

El beat, aviat sant, Joan XXIII comença la gran Encíclica La Pau a la Terra afirmant que «La Pau a la terra, anhel profund dels éssers humans de tots els temps, no es pot instaurar ni consolidar, si no és dins el ple respecte de l’ordre establert per Déu». Subratllem l’última frase: «l’ordre establert per Déu»!.

Els drets humans no els concedeixen els legisladors. Segons la mateixa Encíclica: «les principals missions dels poders públics consisteixen sobretot a reconèixer, respectar, harmonitzar, tutelar i promoure aquells drets... que són universals, inviolables, inalienables». (Cf. núm. 7)

Es tracta de la dignitat de la persona humana a la llum de la revelació divina (n. 9).

Algunes conseqüències d’aquest plantejament dels drets humans basats en el dret natural llegit en consciència per la raó humana il·luminada per la fe:

—Els que només tenen com a drets vàlids els que estan legislats, diuen que no existeix el dret a l’autodeterminació perquè no està recollit a la Constitució Espanyola. El dret a l’autodeterminació, segons la Doctrina Social de l’Església, el té tota nació abans que estigui en cap llei. I les lleis tenen obligació de tenir-lo contemplat, ja que és anterior a qualsevol reconeixement de qualsevol legislador.

—Si TOT el que el legislador afirma com a dret s’ha de tenir com a tal, perquè no es creu en un dret natural anterior, resulta que s’haurien d’afirmar com a drets, on estigui legislat, el «dret» a avortar, a l’eutanàsia... i així anar seguint. Si fos el legislador el que «crea» el dret, el poder, si s’ho proposés, podria matar, fer genocidis, fer els desastres que volgués. Si no s’afirma un DRET NATURAL ANTERIOR AL DRET POSITIU vol dir que hi ha moltes consciències deformades i en la vida social es va a la deriva de les majories de torn.

Les persones i les societats tenim uns drets humans fonamentals i anteriors al que diguin les lleis positives, tant si aquestes ho reconeixen com si no ho fan. Per a nosaltres hi ha un ordre establert per Déu.

MIQUEL BARBARÀ ANGLÈS