Sempre que puc concelebrar, tant a Montserrat com a Poblet, tinc el goig de poder gaudir de l’impressionant silenci que hi ha a la sagristia abans de començar la celebració de L’Eucaristia. També he de dir al mateix temps la tristesa pel soroll que hi ha en algunes sagristies abans de les concelebracions.
El pare J. Aldazábal, en el comentari de l’Ordenament General del Missal Romà –Tercera edició típica-2002, diu: «... a) La importancia del silencio a lo largo de la celebración ha quedado ahora notablemente destacada. Con frecuencia se recomienda observar breves momentos de silencio, para que podamos asimilar con profundidad la Palabra, o para personalizar la oración, o para prolongar en un clima de recogimiento y paz el momento de la comunión. Estos momentos de silencio dan a la celebración un ritmo sereno que permite a todos ir sintonizando con lo que celebran, oyen y dicen» (dossiers CPL 106 Pg 26-27).
Voldria aturar-me en el núm. 45 de l’Ordenament General del Missal Romà -Tercera edició típica- 2002. Diu «... És digne de lloança que, ja abans de la mateixa celebració, hi hagi silenci a l’església, a la sagristia i als llocs que els són més propers, per tal que així tothom es disposi com cal i devotament a les celebracions sagrades». Aquest fragment és totalment nou, respecte de l’Ordenament General del Missal Romà de l’any 1975. Però abans de posar fil a l’agulla, cal tenir present allò que diu el Concili Vaticà II en la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia (SC): «... és necessari que els fidels arribin a la sagrada Litúrgia amb disposicions de rectitud espiritual, que posin llur ànima d’acord amb la veu i que col·laborin amb la gràcia sobirana, a fi de no rebre-la en va. Per això, els pastors sagrats han de vetllar perquè en l’acció litúrgica no sols s’observin les lleis per a una celebració vàlida i lícita, ans perquè els fidels hi participin a consciència, activament i amb fruit» ( SC 11).
Sóc conscient que és difícil aquesta tasca de procurar el silenci perquè sóc rector de tres parròquies, però crec que no hauríem de desanimar-nos sinó que, amb paciència perseverant, seguir endavant en aquesta comesa.
Punts a tenir presents:
a) Valorar i aprofitar tots ells moments per explicar el valor del silenci interior i exterior per a saber escoltar.
b) El nostre exemple tant a l’església com a la sagristia, principalment uns minuts abans de la Missa.
c) Ser mestres d’oració per a les nostres comunitats, ensenyant el mètode de Lectio Divina sobre les lectures de la missa.
d) Fer una catequesi breu dels cants de la Missa que ens ajuden a cantar-los amb el cor i els llavis.
e) Música suau d’ambient.
f) Alguna devoció com el rosari, viacrucis etc. abans de la Missa.
Conclusió: Hem de prendre consciència de la importància del silenci en la celebració de la Litúrgia per poder fet realitat allò que ens diu el Concili Vaticà II: «L’Església, doncs, encamina la seva sol·lícita preocupació a evitar que els fidels cristians assisteixen a aquest misteri de fe a tall d’espectadors estranys o muts, ans vol que, entenent-lo bé mitjançant els ritus i les pregàries, participin en l’acció sagrada conscientment, piadosa i activa...» (SC 48). El silenci és una ajuda més.
Pascual Centelles Llop, prevere de Tortosa
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.