Ramon Llull

Estem celebrant els set-cents anys de la mort de Ramon Llull. Va viure 30 anys apartat de Déu, 10 anys d´estudi i reflexió i 40 d´una activitat apostòlica desbordant. Som davant d´una figura excepcional, un geni que escrigué unes 300 obres en llatí, català i àrab. Mestre Ramon és un esperit que va ultrapassar el seu temps i que va elevar fins al grau més alt els dos elements que constitueixen la grandesa d´una persona: una voluntat tenaç al servei d´un ideal.

Ramon Llull fou un convers. Donà un canvi a la seua vida davant d´una visió de Crist Crucificat. Ens conta en el seu relat autobiogràfic Vida coetània que, en la festa de Sant Francesc d’Assís, fou tocat en les seues pròpies entranyes, conversió que ens recorda la de Pau, Agustí i la del mateix Francesc.

No podem oblidar la seua faceta d´escriptor. Ens donà una llengua perfecta de construcció i creà la prosa catalana de forma definitiva. Heus ací dues cites: Tenemos esta doble gloria que ninguno delos romances neolatinos nos pueden disputar. En castellano habló, por primera vez, la matemática y la astronomia por boca de Alfonso el Sabio y en catalán habló, por vez primera, la filosofia por boca de Ramón Llull (Menéndez y Pelayo). I l´opinió de Martí de Riquer: És el català literari una llengua creada per un filòsof, a la qual cosa li deu la seva característica precisió, i que, a més, era un poeta, a la qual cosa li deu la seva bellesa.També s´ha dit que la llengua catalana es desfà si se li elimina la seua estructura teista. La devem a Ramon Llull.

La seua novel·la Blanquerna és la primera novel·la romànica. El seu objectiu serà reivindicar el cristianisme primitiu i aconseguir la unitat universal. És la ficció literària dels somnis de Llull, el que hagués volgut ser. El protagonista va recorrent els cinc capítols de l´obra: família, monjo, bisbe, Papa i eremita i, en cada un d´aquests estats, va solucionant evangèlicament els problemes. Quan arriba al Papat intentarà de solucionar els problemes del món sencer: aconseguir la unitat universal, una sola llengua, una sola fe i una sola autoritat mundial, evidentment des de la concepció medieval: la llengua llatina, la fe cristiana i l´autoritat del Papa. Alguns juristes hi han vist una intuïció del que ara són les Nacions Unides.

El Papa Blanquerna de la novel·la es retira al desert. Són molts els comentaristes de l´obra lul·liana que han vist una relació directa entre aquesta decisió del Papa de la ficció i la del Papa Celestí V. Coincideixen en el temps. He sentit a dir que Benet XVI tenia devoció per Celestí V.

En el seu recés, el Papa Blanquerna escriu el Llibre d´Amic i Amat, traduït avui a pràcticament totes les llengües. Són 365 breus metàfores morals, una per a cada dia de l´any. Aquest llibre és el cim del seu pensament. S´ha dit que el seu contingut es pot resumir en aquestes set paraules: Puja ton entendre i pujarà ton amar (Proverbis de Ramon, 18). Un exemple de metàfora mística: Vedà la paraula l´amat a son amic, e aconsolava´s l´amic en l´esguardament de son amat (151). I una de trobadoresca: Cantaven los aucells l´alba, e despertà´s l´amic, qui és l´alba, e los aucells feniren llur cant e l´amic morí per l´amat en l´alba (25). En teologia segueix la línia agustiniana i franciscana amb l´exemplarisme i voluntarisme. Hem de dir que la seua temàtica i metodologia no concordaven amb la teologia escolàstica universitària. En el camp de la Mariologia, uns pocs anys abans de Duns Escot, en la tesi 96 de la Disputatio conclou que la Beata Virgo non contraxit peccatum originale. Alguns teòlegs estan convençuts que és la primera tesi teològica sobre la Immaculada.

El mallorquí serà un dels precursors del diàleg interreligiós. Un cardenal africà assegurava que Ramon Llull és l´únic que va entendre com s´ha de tractar amb els musulmans. El Llibre del Gentil i dels tres savis s´ha convertit en un exemple de diàleg pacífic i científic entre les religions. Llull està convençut que la manera de convèncer és la lògica racional. Aquesta és la missió de l´Art, un sistema combinatori de conceptes per tal de poder explicar i demostrar les veritats teològiques. En aquest camp, Umberto Eco ret homenatge a Ramon Llull com a precursor del llenguatge informàtic.

L´afany apostòlic del mallorquí va néixer d´una forta tensió mística, fonamentalment missionera. I la seua filosofia serà una filosofia de l´acció. Va viatjar contínuament, amb els mitjans d´aquella època, intentant convèncer de la veritat del Cristianisme. Hem de reconèixer que va ser un home polèmic: la peculiaritat de l´Art, la fogositat de convers i la denúncia de la Cort romana li crearen problemes. Diguem també que un dels seus estudiosos, Cruz Hernàndez, el defensa amb aquestes paraules: La condena de Llull es tan absurda y errónea como la de Esteban Tempier respecto a las tesis del Aquinatense, la condena de Galileo y las censuras a Teilhard de Chardin.

Acabo amb una altra cita: La figura grandiosa de Ramon Llull, a la qual encara no se li ha donat la volta, és la que pot respondre per nosaltres davant d´un hipotètic judici de Déu o de la Història (Salvador Espriu).

I l´esperança que, rehabilitada l´ortodòxia de la seua doctrina, puguem veure oficialitzada la seua santedat i reconegut el magisteri del seu pensament.

Domingo Escuder