En l’edició anterior ens fixàvem en la contribució decisiva que podem tenir els preveres en el sorgiment de la fe en aquells –infants o adults- que s’acosten a la parròquia demanant un encaminament per esdevenir cristians. En aquesta segona part, ens fixem més especialment en la tasca catequètica envers els qui, batejats en la infantesa, participen en el servei de la catequesi que s’ofereix en cada comunitat.
És corrent una primera impressió: sembla que progressivament aquest àmbit es va empetitint i limitant a la catequesi amb els infants i, encara més, amb els infants que es preparen per a la primera Comunió. Moltes parròquies no troben gaire acollida a les propostes de continuïtat que ofereixen. Hi ha un descens en les demandes per a preparar-se per a rebre el sagrament de la Confirmació. La pastoral amb adolescents i joves es va desemmarcant progressivament de la catequesi pròpiament dita passant a ser integrada en altres àmbits d’animació pastoral. I la catequesi amb adults i amb la gent gran no ha acabat de ser vista com a imprescindible en totes les comunitats.
I tanmateix, el projecte catequètic de la nostra Església continua afirmant que «la catequesi segons les diferents edats és una exigència essencial per a la comunitat cristiana. D’una banda, la fe és present en el desenrotllament de la persona; de l’altra, cada etapa de la vida està exposada al desafiament de la descristianització i, sobretot, ha de construir-se amb les activitats sempre noves de la vocació cristiana.» [cf. Directori General per a la Catequesi (DGC),171].
Per això seria bo que els preveres responsables d’una parròquia, ajudats pels consells pastorals, tinguéssim com a un dels objectius primers la construcció d’un petit projecte de pastoral catequètica en les nostres comunitats, ben vinculat al corresponent projecte diocesà i ben complementat amb l’acció d’altres institucions que hi pugui haver a la parròquia.
El Directori General per a la Catequesi assenyala quines haurien de ser les condicions per tal que aquest projecte arribi a atènyer tota la seva eficàcia (DGC 258):
- Assumir la importància prioritària de la catequesi d’adults, que ha de tenir com a objectiu fer captar i viure la riquesa del baptisme que s’ha rebut.
- Plantejar amb valentia un anunci als allunyats o als qui viuen en la indiferència a través de les trobades presacramentals (preparació per al Matrimoni, Baptisme i primera Comunió dels fills).
- Tenir cura d’un nucli comunitari compost per cristians madurs, ja iniciats en la fe, als qual se’ls atorgui un tractament pastoral adequat i diferenciat cara a esdevenir un referent sòlid per a la catequesi parroquial.
- Organitzar la catequesi amb infants, adolescents i joves a partir de la cura pastoral prioritària dels àmbits abans esmentats.
El progressiu empetitiment del servei catequètic al qual abans em referia és posat en qüestió per aquestes afirmacions del Directori. I és una inversió de l’esquema habitual del nostre pensament, que redueix la “catequesi” als infants i que, en molts casos, no centra la seva preocupació fonamental en crear iniciatives de cara als adults.
Eixamplarem el pensament en la mesura que –com dèiem en l’article anterior- ens adonem que «la finalitat definitiva de la catequesi és posar algú no sols en contacte, sinó en comunió, en intimitat amb Jesucrist» (DGC, 80). I que aquest objectiu no es realitza d’una vegada i per totes sinó que requereix un seguiment permanent en l’educació de la fe.
En aquesta línea de treball queda clara la funció importantíssima que hi tenim els capellans de parròquia com a pastors i educadors de la comunitat cristiana quan intentem que els fidels es formin de manera adequada i assoleixin la maduresa cristiana (cf. DGC 224).
Els preveres, i particularment el rector d’una parròquia, tenim unes tasques pròpies que no podem passar per alt: ajudar a veure la catequesi com una responsabilitat de tots; promoure l’estimació cap als catequistes i la seva missió; tenir cura de l’orientació de fons de la catequesi i de la seva programació; fomentar i discernir vocacions per al servei catequètic i vetllar per llur formació; integrar l’acció catequètica en el projecte evangelitzador de la comunitat; garantir una bona vinculació amb els projectes catequètics diocesans (cf. DGC 225).
En una feliç expressió, el Directori considera el prevere com a «catequista de catequistes» (ibíd.). És un bon punt per a la nostra revisió personal i pastoral. En trobades amb els catequistes, massa vegades hom constata la solitud en la qual realitzen el seu treball, la manca d’ajuts i de programació, la limitació de la presència dels capellans en el dia a dia de la catequesi a les nostres parròquies. No n’hi ha prou amb pensar que ja fa molts anys que realitzen la seva tasca i que ja la fan bé.
Dedicar temps a l’acompanyament i a la formació dels catequistes és garantia d’un servei catequètic més eficaç. Podem ajudar-los a ser catequistes madurant com a persones, com a creients i com a apòstols. Podem ajudar-los a saber allò que els convé per a poder portar a terme correctament la seva missió. Podem ajudar-los a saber fer bé la catequesi, amb un pedagogia adequada als destinataris.
I, sobretot, ells i nosaltres no podem perdre mai de vista que «no hi ha catequesi possible, i tampoc no hi ha evangelització, sense l’acció de Déu per mitjà del seu Esperit. En la pràctica catequètica, ni les tècniques pedagògiques més avançades ni tan sols un catequista amb la personalitat humana més atraient, no poden substituir l’acció silenciosa i discreta de l’Esperit Sant. Ell és realment el protagonista de tota la missió eclesial. Ell és el principal catequista, ell és el mestre interior dels qui creixen cap al Senyor. Efectivament, ell és el principi inspirador de tota obra catequètica i dels qui la duen a terme» (DGC, 288). A ells i a nosaltres, viure i treballar segons aquesta convicció converteix la catequesi en una responsabilitat exigent però viscuda amb pau.
Joan M. Amich i Raurich
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.