«Església en missió al servei del nostre poble» és el títol del pla pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) per al proper quinquenni (2016-2020). Està estructurat en dos capítols: el primer presenta «una mirada compassiva al nostre món», entre que el segon formula unes «propostes pastorals». Tot plegat precedit per la introducció i seguit per la conclusió.
S’hi percep un aire innovador en diversos aspectes. De les cinquanta-sis citacions que fa el document, tan sols una és d’un text de la Conferència Episcopal Espanyola. La gran majoria dels textos citats són del papa Francesc (Evangelii gaudium i Misericordiae vultus). També n’hi ha alguns dels papes Benet XVI, Joan Pau II i Pau VI i del Concili Vaticà II i del Sínode dels Bisbes sobre la nova evangelització.
Els redactors del pla, entre els quals hi ha Mons. Joan Josep Omella, actual arquebisbe de Barcelona, confessen que han trobat una font d’inspiració fecunda en l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium i en consonància amb el pensament del papa Francesc es mostren partidaris de «posar en estat de missió permanent l’Església d’Espanya». Amb aquest pla els bisbes pretenen «descobrir i posar en pràctica una veritable pastoral d’evangelització, per revifar la vida cristiana dels ja creients i oferir de manera assequible i atractiva el do de la fe i el tresor de la vida cristiana als no creients».
El pla pastoral de la CEE té una certa retirada amb el document dels bisbes de Catalunya Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor, de l’any 2007, en ple pontificat de Benet XVI, que també gira entorn del concepte de missió: «Ens cal a tots els fidels assumir plenament que la nostra situació, en aquest començament del segle XXI, és de missió».
Tots dos documents fan una descripció més aviat ombrívola de la situació actual. «La nostra societat es va situant globalment fora de la vida de l’Església i també, en formes i graus diversos, de la fe en Jesucrist», deien els bisbes de Catalunya ara fa nou anys, i evocaven factors com la cultura immanentista i la involució ètica. El pla pastoral de la CEE diu que s’ha de reconèixer «l’empobriment religiós de la nostra Església i de la nostra societat» i afirma que el subjectivisme i el relativisme són els trets més decisius i determinants de la nova cultura.
Però ni llavors ni ara, els bisbes no es deixen arrossegar cap al terreny del desencís i de la inacció. «No ens hauríem de lamentar tant de certs canvis culturals. El llevat cristià pot fer fermentar moltes cultures, també la que avui veiem néixer i que sovint ens desconcerta», diu el document Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor. Els bisbes espanyols, en el seu pla pastoral, alerten que «no ens podem deixar dominar pel pessimisme», ja que la sensibilitat actual posseeix també «aspectes positius que preparen les persones per al reconeixement de Déu i l’acceptació de la vida cristiana com a camí de veritable salvació» i a les Esglésies locals «hi creixen noves realitats i iniciatives amb un desig sincer de fidelitat evangèlica, de renovació personal i eclesial, de vida santa d’oració i apostolat».
Mentre el document de l’episcopat català es manté en l’àmbit dels criteris generals (confiança en Jesús, centrar la pastoral en allò que és essencial, acceptar ser evangelitzat per poder evangelitzar i fer per manera que l’Església sigui casa i escola d’oració), el pla pastoral esmentat formula propostes concretes, indicant per a cada any els objectius i les accions que caldria dur a terme i els agents encarregats de fer-ho. Les propostes es corresponen amb les funcions de la missió de l’Església: la koinonia, el kerigma, la litúrgia i la diaconia. I van des d’un congrés internacional sobre les dimensions teològica, canònica i pastoral de les conferències episcopals –amb motiu del 50è aniversari de la CEE– o un congrés estatal d’evangelització, previst per al 2020, fins a la creació de grups bíblics o de revisió de vida, afavorir trobades amb persones no creients o oferir pautes per a la preparació i la celebració del matrimoni cristià.
La missió, doncs, i la «transformació missionera», es troben al centre d’aquest pla pastoral, que podem llegir amb fruit durant la Quaresma. També es parla de missió, de «conversió del cor» i de «conversió pastoral» en el document dels bisbes catalans de 2007, que seria igualment oportú de rellegir en aquest temps litúrgic caracteritzat per la crida a la conversió.
JOSEP CASELLAS
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.