Pastors en el món digital

La crida a configurar-nos a Jesús «bon pastor» que hem acollit en el nostre ministeri ha de tenir necessàriament dos pols: el primer, unes arrels fondes en el cor del missatge evangèlic i en el cultiu de la relació personal amb Jesucrist. El segon és la seva manifestació en tots els àmbits de relació entre les persones, especialment on hi ha la presència del prevere.

Per això és connatural al ministeri l’anunci de la notícia evangèlica opportune et importune, amb el propi testimoni i amb la paraula, que avui s’expressen a través de multitud de nous canals, més enllà dels que havien estat històricament. És una obvietat difícil de contradir.

Amb tot, no sempre els preveres hem tingut cura de la presència i l’acció pastoral en els nous canals del món digital, que avui ja compten amb força anys de recorregut, avesats com estem a altres formes de comunicació que tenen una llarga tradició en l’Església.

Res no pot substituir el contacte personal i l’acció litúrgica que vertebren la vida i l’acció de l’església —també la missió dels seus pastors— i per tant cal seguir vetllant i “afinant” en el clima i l’autenticitat del testimoni i en una caritat autèntica expressada en aquests àmbits, però res no excusa de fer servir els mitjans que la tecnologia ofereix per a dir una paraula personal i eclesial en aquesta vasta àgora que s’obre a través d’ells i que gairebé no coneix fronteres.

La veu dels qui han rebut l’encàrrec de pasturar el poble de Déu ha de deixar-se sentir amb autenticitat i veritat en aquest món digital sense por, amb senzillesa i transparència, obrint camins per a la trobada del poble de Déu amb el missatge evangèlic i la persona de Jesucrist. Ens ho han recordat especialment aquests darrers anys els missatges del papa Benet XVI en motiu de la jornada mundial de les comunicacions socials que celebrem el dia de l’ascensió. És gairebé una exigència de la missió de pastors, una veu que no ha de faltar.

I hi ha també un fet que ens és nou i davant el qual no ens hem situat del tot: aquests mitjans que obren les portes d’una manera immediata i senzilla a una multitud molt gran, tenen també —gairebé constitutivament— un fàcil camí de retorn. Mentre els primers progressos tecnològics (la ràdio, la televisió) eren instruments «unidireccionals» amb una influència molt àmplia, les noves realitats que han aparegut permeten amb una mateixa senzillesa i immediatesa la resposta, la interpel·lació, el comentari, ... que pot esdevenir un diàleg fecund i il·luminador però també un «mercat de Calaf», on resulti gairebé impossible l’entrada de la llum de l’Evangeli i aquest necessari diàleg.

Hi ha doncs, dos reptes importants, al meu entendre, en la tasca pastoral en l’àmbit digital sobre el que ens cal una reflexió que arribi a convertir-se en propostes pastorals:

El primer gran repte és enfortir i vertebrar aquesta presència del testimoni de fe i de vida dels cristians i dels seus pastors: «El que creiem i vivim, això us anunciem» ens ajudava a reflexionar l’objectiu diocesà 2007-2010 a l’Església de Sant Feliu de Llobregat. Això s’esdevé també en el món digital. Convé que aquesta presència sigui àmplia, clara, plural, honesta, dialogant... amb paraules dites sempre amb la intenció de fer el bé. No és suficient la presència institucional, que també hi ha de ser. Convé que cerquem la complicitat i la col·laboració amb aquells membres de les comunitats cristianes i dels preveres més joves que ja han nascut en aquest entorn digital i s’hi saben moure amb més naturalitat que nosaltres mateixos.

L’altre gran repte és l’acceptació de cor d’un diàleg honest amb el món. Als pastors i a tota l’Església, aquesta «bidireccionalitat constitutiva» dels nous mitjans ens hauria de recordar molt l’origen de la predicació evangèlica. El testimoni d’un Jesús i uns apòstols que no defugen mai el diàleg amb aquells que els interpel·len per les seves paraules i accions, per incòmode que resulti, hauria de formar part de l’ADN del cristià. Un diàleg que de vegades tindrà paraules crítiques, però que hauran de cercar l’enriquiment i no pas el trencament d’aquest diàleg. I un diàleg que haurà de saber escoltar, i fer evident aquesta escolta atenta. Ara, més que mai, seria imperdonable la sordesa dels qui som pastors.

Hi haurà ocasions en què el diàleg es farà difícil, fins i tot gairebé impossible. La «democratització» del món digital —que permet a tothom aparèixer a l’àgora digital amb les mateixes possibilitats— ha fet aflorar multitud de paraules carregades de recels i prejudicis que estan presents en la societat o fins i tot paraules apologètiques estranyes a l’Evangeli que volen defensar l’Església de molts mals. Per això és important la presència de bons testimonis, també dels pastors, posant en pràctica allò de «vèncer el mal amb sobreabundància de Bé».

I recordar sempre que, fins i tot quan en el diàleg apareixen manifestacions de pecat, els pastors som cridats a destriar entre el pecat i la persona. Cap atac a la persona té justificació ni pot venir de l’Esperit. Cercar sempre el bé i la salvació de la persona és un signe d’autenticitat eclesial i evangèlica. Dir una paraula de salus a aquells que la necessiten. També, ara, en el món digital.

Josep Torrente, prevere

Delegat diocesà de Mitjans de Comunicació de Sant Feliu de Llobregat