Experiència gran i profunda la que vam viure en la Jornada Mundial de la Joventut a Rio de Janeiro, al costat del Papa Francesc i 3 milions de joves.
La participació estava ben emmarcada en un ambient missioner, una setmana prèvia en un barri pobre de Sao Paolo i una setmana posterior visitant els missioners de la diòcesi de Solsona al Brasil i a l’Uruguai.
Una colla de joves de Catalunya, dels bisbats de Barcelona i Solsona i també d’altres diòcesis, marxàvem cap a Sao Paolo per viure una experiència eclesial marcada per l’alegria de la joventut. Ens va acompanyar sempre el bisbe Xavier de Solsona.
Després del llarg viatge, vam arribar a la gran ciutat de Sao Paolo on ens van acollir unes parròquies de barris pobres, a la perifèria, i començava la primera setmana, del 15 al 21 de juliol. Érem a les parròquies de St. Pius X i del “Senhor dos passos”, a la diòcesi de Campo Limpo. Els joves ens vam distribuir en les famílies. I aquí fou la primera sorpresa: gent senzilla, cases humils, però molt acollidors, on ens van estimar, oferint-nos els seus aliments, lloc per dormir, casa oberta i diàlegs amicals. Persones que ens van acompanyar sovint, vetllant per nosaltres. Ens unia una mateixa fe en Jesucrist.
Les parròquies acollidores ens van sorprendre per la seva calidesa, per la vitalitat en la litúrgia, i sobretot la música i les danses dins l’església que ens van acompanyar en les pregàries, catequesis i Eucaristies. Uns joves capaços d’animar amb la seva música i balls, amb un cor obert a l’amistat amb tots nosaltres i alhora amb una gran devoció i vivència espiritual de la fe; tot un testimoni per als nostres joves. Els voluntaris van preparar els dinars i els sopars per a molts joves vinguts de diversos països.
I la visita als barris no va deixar-nos indiferents, sinó que ens vam apropar a la dura realitat social i econòmica, sentint la impotència de no poder fer gaire bé res en tan pocs dies. Impressionats per llur situació, no deixava de tocar-nos el cor la seva gran capacitat d’acollir-nos i la seva profunda vivència de la fe. Ens pensàvem que anàvem a ser nosaltres una mica missioners i va ser al revés: ells ens van evangelitzar a nosaltres, sentint fins i tot “una sana enveja” per veure unes comunitats cristianes vives, fraternes i alegres.
Acabada aquesta setmana, ja ens vam disposar a la setmana de la Jornada Mundial de Joventut amb el Papa Francesc a Rio de Janeiro, del 22 al 28 de juliol. Abans d’arribar a Rio, ens vam aturar al santuari nacional de la Mare de Déu Aparecida, patrona del Brasil. Vam celebrar l’Eucaristia, encomanant a Maria els fruits de la JMJ.
Arribats a Rio, vam ser acollits en una escola de M. Maria Immaculada, de les germanes fundades per la santa catalana Carme Sallés. Dies d’austeritat, ja que vam dormir a terra, molta gent a tot arreu, cues i sorpreses, però emoció per viure uns dies grans. Després de visitar una mica la ciutat, el Pão de Açúcar i el Crist del Corcovado, cada dia assistíem a les catequesis i als actes programats: benvinguda dels joves, arribada del Papa, Via Crucis, missa a la catedral, vigília i missa final.
Tots els actes amb el Papa Francesc van ser captivadors, ja que es va guanyar l’estimació de tothom amb les seves paraules i homilies, clares, directes i entenedores: «No aigualiu la fe en Jesucrist, munteu un bon embolic, llegiu les Benaurances i Mateu 25, “aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus”, sense por, per servir»...entres moltes altres expressions.
Però el testimoni del Papa Francesc va ser realment sorprenent: la seva humilitat, senzillesa, acolliment, somriure, proximitat... ens convidaven a tots els joves, i de retruc a tota l’Església, a revifar aquests virtuts cristianes que només fan olor d’Evangeli. Amb energia ens convidava a sortir als carrers i anar a comunicar l’alegria de la fe a l’altre gent, anar a les perifèries i estimar i servir tothom amb tendresa i misericòrdia.
Els joves van tornar a casa molt plens de tantes experiències, missatges i noves amistats.
Finalment, l'última setmana, del 29 de juliol al 5 d’agost, em vaig quedar al Brasil per acompanyar el bisbe Xavier de Solsona a visitar els nostres missioners diocesans: 2 al Brasil i 1 a l'Uruguai.
L’experiència amb els nostres missioners va ser molt bonica per l’alegria que ells van experimentar en rebre la visita del bisbe de la seva diòcesi, que era un reconeixement a la gran tasca que han fet en aquelles parròquies durant tots els anys del seu ministeri. Alhora les seves comunitat respectives —Olimpia, Bebedouro, Chuy— van mostrar la seva joia i un gran acolliment. Amb l’exemple d’aquelles comunitats cristianes vàrem reafirmar la importància que les nostres parròquies esdevinguin comunitats més vives, orants, fraternes i evangelitzadores, amb un protagonisme clar dels laics.
Donem gràcies a Déu per haver compartit aquests dies amb els nostres germans del Brasil i Uruguai, agraïm el seu testimoni exemplar tant en l’evangelització com en el camp social, i ens animen a continuar construint les nostres comunitats cristianes a la llum de l’Evangeli, esperonats pel mestratge del Papa Francesc.
Josep M. Vilaseca i Ribalta, prevere del bisbat de Solsona, rector de Tàrrega
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.