Iniciar un nou any convida a mirar endavant, als dotze mesos que ens esperen i que configuren el 2012. Sovint, els auguris que ens fem expressen desigs de felicitat i de pau, però de fet tothom pensa per dintre què ens espera i com durem a terme els projectes i anhels. El futur és sempre una mica incert. I, malgrat tot, l’esperança acompanya els qui des de l’Evangeli de Jesús ens esforcem a treballar perquè creixin el gruix d’humanitat, l’esperit de concòrdia i la densitat espiritual, de cada un i de tots plegats. És aleshores que es poden consolidar algunes certeses en forma de línies mestres, de direccions prioritàries que afaiçonaran el nostre itinerari evangèlic i eclesial.
No som fills de la confusió o de l’atzar, de la conjuntura o de la carambola. Hem estat engendrats per l’aigua i per l’Esperit, i rebem com a aliment la Paraula que ens és donada dia rere dia. Tampoc no som gent de prognosis i de previsions. Creiem massa en l’Esperit per a viure pendents de les xifres o per quedar sotmesos a la nostra pròpia programació, per bona que sigui. No som aventurers, però vivim l’aventura de la fe. No som gent sense objectius, però vivim la novetat de l’únic objectiu real: l’Evangeli, comunicat i compartit.
L’any que comença té, almenys, dos quadrants de navegació: la nova evangelització i l’atri dels gentils, dues iniciatives, respectivament, de Joan Pau II i de Benet XVI, amb dos dicasteris potents i ben encapçalats per a promoure-les. Deurà ser veritat que cada vegada més l’Església avança amb preocupacions pastorals conjuntes. La globalització també ens afecta, i penso que és a fi de bé! Per això, perquè els camins pastorals a recórrer s’aproximen, cal que augmenti l’articulació entre uns i altres, cal que el pas de l’Església sigui harmònic i així, com diu vella sentència, la unió faci la força.
D’altra banda, aquestes dues iniciatives responen a un mateix anhel: portar l’Evangeli, amb força renovada, al cor de les societats que conformen la vella Europa i, per extensió, a les de les altres regions del planeta. Enfortir la presència cristiana i catòlica a Europa passa per convertir-nos en persones que visquin a fons la missió i el diàleg, dos termes que s’expliquen a partir del Concili Vaticà II i de tres grans encícliques: Ecclesiam suam, Evangelii nuntiandi i Redemptoris Missio. Recuperem l’herència de Pau VI, un intel·lectual europeu com Benet XVI, amb el plus que hi afegeix el Papa més universal i alhora més particular que hagi existit: el beat Joan Pau II.
Les nostres deu diòcesis són i seran màximament receptives a l’anhel, que és repte i urgència, de comunicar l’Evangeli als qui se n’han allunyat o als qui se’l miren amb simpatia des de posicions no creients. Les línies mestres de totes dues iniciatives vénen de Roma, i això ens confirma en un camí de comunió efectiva amb el seu bisbe, el Sant Pare, el primer mestre de la fe –camí que s’estén a tota l’Església. Per voluntat del Papa, doncs, la diòcesi de Barcelona exercirà de plataforma de recepció de dos actes emblemàtics que tindran una alta ressonància pública: la Missió Metropòlis (en temps de Quaresma) i l’edició barcelonina de l’Atri dels Gentils (en temps de Pasqua). Les altres diòcesis s’apressen a participar d’aquesta embranzida i a promoure esdeveniments que es moguin en aquesta direcció.
L’any 2012, que inclourà el Sínode la Nova Evangelització (octubre), justament en el cinquantè aniversari de l’inici del Concili Vaticà II, es presenta carregat d’aquella esperança que acompanya l’anunci de l’Evangeli. El kairòs és evident. Cal que els preveres, impulsors nats de la missió de l’Església, entrin en una sensibilitat adequada: anar a trobar els homes i dones de bona voluntat, sense excepcions ni prevencions, oferint-los allò que l’Església ha rebut i parlant-los el llenguatge de l’Evangeli per tal que aquest Evangeli parli al cor de molts i de moltes.
Amics meus, som davant un any realment apassionant!
Armand Puig i Tàrrech
