Vés al contingut

Col·laborant diàriament en un despatx d’arquitectura “corporativa”, un eufemisme per no anomenar-la “comercial”, em sorprèn veure la imatge de la proposta del claustre reformat del seminari de Tarragona, molt semblant a les que veig pel despatx per botigues de la Nike, Guess o Karen Millen aplicades ara a un edifici religiós. No em sento còmode amb aquesta aplicació comercial de l’arquitectura en aquests espais perquè em dóna la sensació que estic davant d’un aparador de Louis Vuitton o en un centre comercial. També em sorprèn que el despatx que ha elaborat la proposta, ON-A Laboratorio de Arquitectura, participi en xerrades sobre arquitectura al Col·legi Major de Monterols, de l’Opus Dei, però, clar, és normal i evident que cada bisbe té les seves preferències i, en el cas de Tarragona, sembla que les preferències són per a professionals relacionats amb l’Opus Dei o l’Escola d’Arquitectura de la UIC. D’això ningú n’hauria de fer un escàndol, passa a les millors famílies i l’Escola d’Arquitectura de Navarra és considerada una de les millors d’Espanya.

Un aspecte que no m’acaba de convèncer d’aquesta proposta és l’ús que fa de la teixit irregular en forma de niu o “fractal” que tant està de moda des de que va començar-la a fer servir en Toyo Ito. Trobo que és un recurs excessiu, un formalisme redundant que no fa referència al lloc, al què s’hi fa, ni a la seva història. Al projecte trobem aquesta xarxa irregular cobrint l’espai del claustre i en el paviment, però també podem trobar-ho en d’altres projectes del mateix despatx com a decorat 2D per la parada de metro de Drassanes de Barcelona o com a estructura 3D per un bar-restaurant a Empuriabrava (ho podeu comparar en el tríptic fotogràfic). Mirant-ho amb bondat, encara ho podriem relacionar amb una certa representació del cel com va fer en gaudí al pati interior del Palau Güell. Jo hauria preferit un altre tipus d’arquitectura, més minimalista, per exemple la que va fer en Joâo Luís Carrilho da Graça en la reconversió hotelera del monestir de Flor da Rosa.
Així i tot, entre deixar passar el temps o donar un projecte a un edifici, sempre és preferible la segona opció perquè manté viu a l’edifici, rehabilitant-lo, i també a la comunitat que en pot treure profit. Caldria fer un repàs general al programa del patrimoni de l’església, detectar quines possibilitats té i dotar-ho de projectes viables envers una millor evangelització. I això no implica necessàriament jugar a les regles de l’arquitectura comercial.

Arquitectes: “ON-A. Laboratorio de Arquitectura”
Client: Arquebisbat de Tarragona
Localització: Tarragona
Projecte: 2009
Execució: 2010
superfície: 7.000 m2
Pressupost aproximat (segons fonts no oficials): superior als cinc milions d’euros.

Convertir l'edifici del Seminari de Tarragona en un espai que sigui un referent cultural per a la ciutat. Un centre d'estudi de prestigi on ciència, art, religió i història formen part de l'essència del projecte. Una voluntat clara d'obrir l'edifici a la ciutadania, de descobrir tots els seus espais i de mostrar al món un patrimoni cultural únic que ara està ocult. Dotar a l'edifici de la més moderna tecnologia per a tot tipus d'esdeveniments culturals però amb un gran respecte al històric recuperant-lo, conservant-lo i emfatitzant-lo. Espais singulars com la capella de Sant Pau, la Muralla Romana, el Paranimf o la Biblioteca històrica es mostren ara amb tot el seu esplendor dins d'una proposta contemporània, respectuosa però contundent.”

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.