«El model de sant Ermengol resta com un valor perenne a imitar»

Un bisbe sant, el patró del bisbat d’Urgell, contemporani del bisbe Oliba de Vic, que va iniciar el seu pontificat l’any 1010, motiu pel qual enguany hem iniciat a Urgell la celebració del mil·lenari del bisbe sant Ermengol.

Va néixer a finals del segle X, a Aguatèbia (Alta Cerdanya Francesa), fill dels vescomtes del Conflent, Bernat i Guisla. Un oncle seu, Sal·la, germà del pare, era el bisbe a les darreries d’aquell segle. Tot just iniciat l’any 1000, Ermengol apareix com l’ardiaca d’Urgell i, com a tal, col·labora amb el seu oncle, el bisbe Sal·la, en el règim del bisbat. A la mort del bisbe Sal·la, el 29 de setembre del 1010, el succeeix en l’espiscopat l’ardiaca Ermengol. I una de les primeres actuacions com a bisbe va ser la fundació de la canònica d’Urgell, el 18 de novembre del mateix any 1010. És cert que ja Sal·la venia preparant aquella fundació, però va ser el bisbe Ermengol qui la va iniciar al seu bisbat.

També als inicis del seu pontificat va portar a terme amb èxit l’alliberament de la ciutat de Guissona del poder musulmà i va contribuir a la reedificació de la ciutat, cosa que suposava també fer retrocedir la frontera sud del seu bisbat de l’opressió musulmana que aleshores patia i retornar la llibertat als cristians.

Al seu temps es basteixen diverses esglésies romàniques arreu del bisbat. Ell va construir l’església de Sant Miquel a la Seu d’Urgell i també una catedral nova, que no va poder consagrar personalment perquè va morir d’accident. També sabem que va contribuir i va actuar personalment en la millora de les vies de comunicació del seu bisbat. Així, va morir d’accident al Pont de Bar mentre revisava aquell pont, una via important cap a la Cerdanya. També una tradició antiga i ben fonamentada li va atribuir la construcció del pont a l’altura de Sant Andreu dels Tresponts, via també molt important per al trànsit cap al sud del bisbat.

Va ser un bon administrador i defensor dels béns del seu bisbat. Un home molt fidel i també ben pietós, segons es desprèn del text del seu testament i pel fet d’haver fundat la canònica, per reformar el seu clergat, i d’haver bastit la catedral per augmentar el culte i honor a Déu.

Morí al Pont de Bar, en caure del pont que s’hi bastia al riu Segre, el dia 3 de novembre de l’any 1035. Set anys més tard el bisbat d’Urgell ja el venerava com a sant i posteriorment el tingué com a patró.

Per tot el que hem vist, va renovar i activar la vida religiosa dels clergues i dels fidels. I al país, va aportar una llibertat de vida més gran per la seva col·laboració en la conquesta a la frontera sud del bisbat. També va contribuir a millorar les vies de comunicació, tant de les que caminaven cap a la Cerdanya com les que es dirigien al sud del seu bisbat.

Sí, als inicis del segon mil·lenni era una època molt important, quan Catalunya estava en procés de formació i el Pirineu tenia aleshores un gran pes polític i cultural, perquè als països del pla encara no havia avançat prou la reconquesta i la llibertat dels cristians. A sant Ermengol li va tocar viure aquells temps interessants i regir l’Església d’una bona part del Pirineu. Ara, certament la vida social, política i econòmica del Pirineu ha canviat molt, però això obeeix a una dinàmica de la mateixa història que amb el pas dels temps canvia les circumstàncies concretes tant de les persones, com dels llocs.

Avui dia ha devallat moltíssim entre els nostres nens. Ermengol, el nom del nostre bisbe sant i patró, era un nom molt comú en l’època medieval. Era un nom de procedència germànica, que adoptaren sovint els nostres comtes d’Urgell i que també portava un bisbe metropolità de Narbona. I, almenys al nostre bisbat, es va continuar posant amb una certa freqüència, fins al segle passat. Jo diria que ara més aviat és un nom rar. Però això també obeeix a la dinàmica dels temps, que va canviant tots els gustos, les modes i els costums.

Dins la secció dels pergamins, l’Arxiu Capitular d’Urgell conserva els principals documents que fan referència a la seva vida i a les seves actuacions. Així, hi trobem la institució de la canònica, la butlla papal de Benet VIII, donacions, consagracions d’esglésies, plets que defensen els drets de l’Església d’Urgell, el seu testament. És a dir, sant Ermengol no és cap personatge indocumentat. A més, tots els documents d’aquest període del pontificat seu han estat ja publicats a Urgellia. També altres tipus de documents, com són els hagiogràfics de la vida i miracles del sant, que s’escriviren posteriorment, es conserven de forma fragmentària als llibres litúrgics del bisbat d’Urgell.

Certament, sant Ermengol va desenvolupar una gran activitat pastoral i social envers els seus fidels. No se li pot negar el gran zel que sentia per millorar la vida dels seus diocesans, l’amor que en tot moment els demostrà, de manera que va esdevenir per a tots un gran model de santedat. Per això, l’Església d’Urgell des dels inicis li va retre el culte d’un sant i el va adoptar com a patró del bisbat. En aquest sentit, els models de santedat que l’Església venera esdevenen també estímuls d’acció i seguiment per a les generacions futures, tant per als cristians com per als seus bisbes. Ara bé, cada època té els seus reptes, les seves maneres de ser i els seus costums, cosa que fa que les circumstàncies històriques i les actuacions també variïn. Però el model de zel, caritat, pietat, bondat, il·lusió, arriscament i en suma de santedat resta com un valor perenne a imitar per a totes les generacions futures.

Hi estic completament d’acord. Cal conèixer i donar a conèixer millor la gran figura del nostre patró, sant Ermengol. La celebració d’aquest primer mil·lenari seu esdevindrà una molt bona ocasió per donar-ne a conèixer la seva figura, els seus principals trets i el model de santedat que ens ofereix. Ja existeixen diversos escrits sobre aquest sant, però són dispersos i no gaire accessibles al públic en general. Per aquest motiu, en aquest any del mil·lenari, estem preparant una bona monografia, molt extensa, per tal que la figura i model de sant Ermengol esdevingui accessible a tothom. Els escrits ja estan a la impremta i esperem tenir el llibre abans de la propera festa de Sant Ermengol. Aquest volum recollirà el treball de Mn. Pere Pujol sobre l’urna d’argent. Presentarà l’article del P. Cebrià Baraut sobre els textos hagiogràfics del sant. L’historiador Prim Bertran ens ofereix l’explicació ben detallada de tots els fets ocorreguts en vida de sant Ermengol, seguint els documents que custodiem a l’Arxiu Diocesà. A continuació s’afegeixen un bon nombre d’altres articles que tracten sobre el culte, les rogatives per obtenir la pluja, i l’art. Acompanyen el llibre un bon nombre de gravats de documents, goigs i especialment de les obres art. Finalment clou el volum el text de les representacions del Retaule de sant Ermengol, que se celebren als claustres de la catedral d’Urgell des de fa uns cinquanta anys. En definitiva serà un volum per conèixer millor la figura de sant Ermengol i també contribuirà a la celebració ben digna del seu mil·lenari.

Carme Munté. Entrevista publicada a Catalunya Cristiana.