Akiara Books: “Volem posar nom i rostre a la gent que ha marxat del seu país”

Glòria Barrete -CR Hem hagut de marxar és el nou llibre editat per Akiara Books, escrit per Laia de Ahumada, i il·lustrat per Cinta Fosch. Una obra presentada als mitjans aquest dimarts al matí a Ona Llibres, i que recull el testimoni de sis joves migrants que han hagut de marxar de casa seva i viuen actualment a Catalunya. El llibre es presenta demà dimecres a la Fundació Migra Studium.

El Soly és originari del Senegal; l’Helena va deixar Bolívia; el Said va haver de fugir de Síria; la Ruth va néixer a El Salvador; la Meriem va marxar del Marroc, igual que l’Ossama. “El que relliga les seves històries és que tots ells han hagut de marxar”, relaten a la sinopsi del llibre.

A Akiara Books, afirma la seva editora i fundadora, Inês Castel-Branco, “creiem que amb els infants i joves podem parlar de tots els temes, i el repte sempre és com fer-ho”. Aquest llibre, expliquen, neix d’un buit, d’una incomoditat, “de voler apropar als adolescents i joves un tema com la migració”. Per aquest motiu, el llibre va acompanyat d’una fitxa pedagògica, molt pensada per escoles i grups, per poder treballar el llibre des de diferents perspectives i temàtiques al voltant de la migració.

Un treball en equip, que neix a partir del Treball del Màster d’Edició d’una de les treballadores de l’editorial, i que inicia amb aquest exemplar una nova col·lecció a Akiara Books, la col·lecció Akivida: històries per canviar la mirada.

Un llibre, escrit per Laia d’Ahumada, en què parla gent que pot explicar el seu viatge, “perquè n’hi ha d’altra que no es veu encara capaç”. Volen “posar nom i rostre a la gent que està entre nosaltres i que ha marxat del seu país”, han puntualitzat. És per Ahumada, el sisè llibre d’entrevistes que realitza, però s’ha convertit “en el més dur que he fet fins ara”.

Es testimonien relats de joves migrants d’entre 20 i 40 anys, que permet canviar la mirada envers la migració, aprendre escoltant, i copsar com molts temes es van entrellaçant en els relats, com “la injustícia, la soledat, l’absència d’oportunitats, la pèrdua d’identitat, la importància de l’acollida o els interminables tràmits i burocràcia que van associats a la migració”.

Tot aquest relat trenat per Ahumada i il·lustrat magistralment per la il·lustradora Cinta Fosch. Fosch té experiència il·lustrant en mitjans de comunicació temes complexos i socials i ha volgut fugir de sentimentalismes, aportant “una pàtina de poesia a la imatge per equilibrar un text dur i cru”. Fosch creu que “cal dotar de significat les imatges”, i és per això, per exemple, que els retrats de cada personatge del llibre el formen un compendi de diferents imatges que el simbolitzen. “Ningú és un retrat fix, som un retrat mogut i he volgut fer una multiplicitat de coses que afegeixen imatges a la nostra vida”.

En aquest llibre també hi ha tingut part implicada les organitzacions socials com Open Arms i la Fundació dels Jesuïtes a Catalunya Migra Studium. Elles són les institucions que han proporcionat els noms de les persones que podien explicar el seu relat de viatge i la seva situació. El delegat dels Jesuïtes a Catalunya, Pau Vidal, ha reconegut com aquest llibre és un llibre “valent per a joves”. També ha volgut encabir el llibre com un “llibre polític, en el sentit ampli del terme”, que parla d’esperança i injustícia i que és una “eina per fer incidència i sensibilització social”.

Una obra que des d’Open Arms, i a través de l’assessora pedagògica Ángeles Schjaer, creuen que exemplifica com la migració “no és mai homogènia”. Schjaer ha remarcat com “fa falta personalitzar i entendre a qui tenim ja al costat”.

Ha clos la presentació del llibre un dels protagonistes del llibre, en Soly Dunia Kato. “Que parlin de tu és molt difícil”, ha afirmat a l’inici, i que “t’emocionis llegint la teva vida encara més”. En Soly té clar que el problema de la migració irregular i dels perills de les vies de fugida es resol “amb visats per poder viatjar”. Un tema, creu, que “no interessa”, i que posa de manifest com “tenim dret a migrar, però depèn del teu color, d’on vinguis o del teu passaport, no”.