(Abadia de Montserrat) Jaume Cabré ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or 2012 de Novel·la per l’obra Jo confesso. Lluís Calvo s’ha endut el de Poesia per Estiula, Alba Dedeu el de Narració per Gats al parc, Montserrat Corretger el d’Estudis Literaris per Domènec Guansé, crític literari i novel·lista: entre l’exili i el retorn, i Helena Vidal el de Traducció per Armènia en prosa i en vers, d’Óssip Mandelstam.
Aquests són els cinc guardonats de la categoria de Literatura i Assaig. Els premis s'han entregat aquest divendres al migdia al Palau Moja de Barcelona. La 46a edició dels Premis Crítica Serra d’Or 2012 ha estat presidida pel pare Abat de Montserrat, Josep M. Soler, i a la qual també hi ha assistit la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2011, i sense que s’hagin presentat a concurs. Els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció, a càrrec del director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA), i de la revista Serra d’Or, pare Josep Massot i Muntaner.
El pare Josep Massot, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2012, ha destacat precisament “el prestigi d’aquests Premis Crítica Serra d’Or, malgrat no tenir dotació econòmica”, i que “continuen essent els més antics del país”, la qual cosa “demostra la vitalitat de la nostra cultura, tot i les dificultats i els problemes que ens sotraguegen per totes bandes”.
Dins l’apartat de Recerca, el Premi Crítica Serra d’Or 2012 de Recerca (Humanitats) ha estat per l’obra Diccionari de la Traducció Catalana, de Montserrat Bacardí i Pilar Godayol; el de Recerca (Altres Ciències) per a Agricultura ecològica i sostenibilitat, coordinat per Ariadna Benet i Mònico; mentre que el de Catalanística és per a Roger Friedlein, per El diàleg en Ramon Llull: l’expressió literària com a estratègia apologètica.
Els premiats en la categoria de Teatre han estat per a Esteve Soler, que s’endú el de Teatre al text de teatre català donat a conèixer per l’estrena o l’edició de Contra la democràcia; Blai Mateu, el de Teatre a l’espectacle teatral per “Ï”; i Antoni Ramon Graells, el de Teatre a l’aportació més interessant per l’Observatori de Teatres en Risc.
Finalment, els guanyadors en la categoria Literatura infantil i juvenil han recaigut en la Col·lecció Ballmanetes de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que s’emporta l’Infantil. Dolors Garcia i Cornellà ha estat premiada amb el Juvenil (Creació) per S’acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes. I Josep Amirall ha aconseguit el Juvenil (Coneixements) per Castells, tocant el cel amb la mà.
El jurat de l’apartat de Literatura i Assaig ha estat format per Sebastià Alzamora, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Marta Nadal i Vinyet Panyella. El de l’apartat de Recerca l’han compost: Jaume Aulet, Manuel Castellet, Joan B. Culla, Manuel Jorba i Santiago Riera i Tuèbols. Joan-Anton Benach, Àlex Broch, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares i Núria Santamaria han constituït el jurat de Teatre. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Montse Ginesta, Teresa Mañà, Joan Portell i Núria Ventura.
'Serra d’Or', al servei de la vida cultural dels Països Catalans
La revista Serra d’Or es va crear l’any 1955 com a circular dels treballadors de Montserrat i la seva publicació va anar en paral·lel a Germinabit, iniciada el 1949. La primera tenia per consiliari el pare Miquel Estradé, i la segona el també monjo de Montserrat Jordi Pinell. L’any 1959, les dues publicacions es van fusionar i van donar com a fruit Serra d’Or. Segona època, una revista de contingut cultural ampli, íntegrament redactada en català, on es van aplegar tots aquells intel·lectuals que, amb la voluntat clara de refer el país i amb una gran dosi de voluntarisme, veien Serra d’Or com l’única tribuna possible des d’on es podia dir i fer alguna cosa per al conjunt dels Països Catalans.
La diversitat ideològica de tots aquells que hi van col·laborar no va ser, en cap cas, un impediment per a tirar endavant la publicació; ben al contrari: Serra d’Or es va convertir en una plataforma única on les diverses veus tenien cabuda i on la voluntat de plurarisme de la revista es va fer palesa de seguida; oferia als lectors un seguit d’aportacions obertes a la cultura europea, innovadores, que sempre van tenir per objectiu la reconstrucció de la cultura catalana des del rigor, intentant fer una labor de suplència enmig del desert absolut d’aquells anys de postguerra.
Un cop passats més de 50 anys, es pot dir que la revista ha estat, i és, una eina insubstituïble per a entendre la vida cultural dels Països Catalans. S’ha anat adequant als nous temps, sempre obeint aquell principi primer de contribuir al desenvolupament de la nostra cultura i la nostra societat i d’incidir-hi positivament, creant debat, suscitant idees. En els darrers anys, Serra d’Or ha pres una nova empenta, visible en la puntualitat d’aparició, en la renovació dels col·laboradors i en l’edició dels temes; tot plegat en fa la revista més atraient en el seu gènere d’arreu dels Països Catalans.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.