1 de cada 4 famílies ja utilitzen Internet i els dispositius mòbils per educar

(Escola Pia) L’ús d’Internet, els ordinadors, les tauletes i els telèfons mòbils com a eina educativa per part de les famílies és ja una realitat. Mentre la seva implantació com a instruments pedagògics a les escoles ha avançat significativament (i ha generat força debat sobre els seus avantatges i inconvenients) la seva utilització com a eina familiar educativa també s’ha obert camí.

Les dades

En concret actualment el 26,4% de pares i mares d’entre 35 i 44 anys que utilitzen les TIC considera que Internet i els diferents dispositius mòbils ”li serveixen molt o bastant per educar”, segons dades del CIS. Una opinió que també comparteixen el 21,7% dels de 45 a 54 anys, configurant en total un col·lectiu que a Catalunya i Espanya arriba a ser 1 de cada 4 famílies. Destaca també, de manera significativa, que 1 de cada 10 avis comparteix aquesta opinió. No obstant això, encara hi ha una majoria d’adults, un 36,9%, que no els consideren adequats.

Sobre l’edat en què els nens han d’accedir a Internet, a les xarxes socials, disposar d’un ordinador, tauletes o d’un mòbil, el col·lectiu de 35 a 44 anys són els qui consideren que han de començar més joves. Així pensen que amb 10 anys un infant pot accedir a un ordinador (els grup de 45 a 54 se’n va als 11), que amb 11,9 poden utilitzar Internet, que amb 13,7 ja poden tenir mòbil i amb 14,9 accés a les xarxes socials.

Actualment, segons dades de l’INE al 2016, l'ús de tecnologies d'informació per la població infantil (de 10 a 15 anys) és, en general, molt elevada. Internet i, sobretot, l'ordinador, són utilitzats de manera majoritària en edats anteriors als 10 anys. Per la seva banda, la disposició de telèfon mòbil s'incrementa significativament a partir dels 10 anys, fins a aconseguir el 93,9% en la població de 15 anys.

Dues visions del nou paradigma educatiu

Antoni Aguilar, director de l’Escola Pia de Mataró i expert en tecnologia aplicada a l’educació, apunta que “aquestes dades indiquen que les famílies han incorporat, en menor o major mesura, les tecnologies a la seva vida i a la dels seus fills”. Tot i això alerta que “aquesta incorporació de dispositius no ve acompanyada, en la majoria dels casos, d’eines i criteris per a la seva gestió. No estem parlant del que representa la pura gestió tècnica, sinó de consells i guies per poder fer-ne un ús lliure, adequat i crític que pugui respondre a les necessitats i desitjos reals de famílies, nens i adolescents. De fet, en els últims temps, han proliferat guies i tutorials realitzats per part de les diferents institucions que treballen al voltant dels nens i joves i que pretenen ocupar aquest buit.”

Per la seva banda Xavier Serra, cap de Projectes de Secundària a l’Escola Pia Granollers, detalla quins són “alguns avantatges educatius de les TIC en l’àmbit escolar que les famílies veuen com a positius. L’aprenentatge indirecte de l'anglès associat als vídeos, jocs i aplicacions o aprendre eines d'edició que permeten a molts nens desenvolupar i fer visible el seu talent artístic i creatiu. També veuen la possibilitat de desenvolupar la intel·ligència computacional i programar des de ben petits, ser un aliat a l'hora d'estudiar a casa o ajudar els fills a entendre els continguts a partir de la subscripció a diversos canals de YouTube. Finalment és una bona eina per al modelatge, ja que permet predicar amb l'exemple en tractar-se d'un escenari i uns hàbits comuns."

L'accés prematur a Internet

Aquest accés prematur a les tecnologies i a les xarxes socials ha portat conflictes en algunes famílies."Hem donat als nostres nens i nenes eines molt potents i els hem carregat d’una gran responsabilitat sense que, en la majoria dels casos, tinguin la capacitat de gestionar-la.", diu Antoni Aguilar. L’expert creu que el paper de la família i l’escola, per aquest ordre, és clau per “dotar d’esperit crític els joves i acompanyar-los per poder gestionar conscientment els perills i les oportunitats que els donen aquelles eines. En quin moment hem d’utilitzar-les? En quina quantitat? Quines conseqüències tenen les nostres accions a les xarxes? Aquests i altres són elements que requereixen una profunda reflexió per part de tots”.

"En qualsevol cas" rebla Aguilar, "si volem una escola que prepari per a la vida, caldrà dotar de les millors eines i competències els nens i les nenes que hauran de pensar i construir el segle vinent de la humanitat. Això és el que ha fet l’escola i el que ha de continuar fent. En l’àmbit de la quotidianitat depèn de l’esperit crític dels nostres ciutadans donar un ús adient i mesurat a les tecnologies i posar-les al servei de la nostra vida.”

Però mentre l’ús educatiu de les TIC és més discutit els adults consideren de manera majoritària que la tecnologia els serveix per estar més a prop dels fills i la família. Són 2 de cada 3. Si han de valorar si el mòbil o Internet els ajuda a coordinar les tasques domèstiques familiars el percentatge ja baixa fins a poc més del 40%. En uns paràmetres similars consideren la utilització de la tecnologia per ocupar el temps d’oci familiar.