L'última pescada

El relat que presenta la predicació de Jesús al llac de Genesaret, la pesca prodigiosa i la crida als primers deixebles ( Lc 5, 1-11) el llegim a l’evangeli d’aquest diumenge. Si el posem amb relació al relat de la crida de Leví (5,27-32) i la crida dels deixebles amb la llista dels dotze (6,12-16), ens adonem que forma part d’un conjunt on es veu que Jesús planifica un equip de treball que considera necessari per tirar endavant el seu projecte; aquest inclou la voluntat de reconstrucció del nou Israel i l’anunci del regne de Déu.

En el capítol anterior, Lluc ha descrit la predicació de Jesús a la sinagoga de Natzaret, que ha acabat malament perquè els que eren a la sinagoga el volien llençar per l’espadat de la muntanya. Ara Jesús ha escollit un nou escenari per a la seva predicació, el lloc habitual de l’ensenyament, la sinagoga, ha estat substituït pel llac, espai obert en plena natura lliure dels condicionants i la normativa pròpia de la sinagoga. El lloc de la sinagoga des d’on es llegeix, la bimah, ha estat substituït per la barca. Lluc qualifica l’ensenyament de Jesús de paraula de Déu, ho fa en el seu evangeli (4 vegades)i més encara al llibre dels Actes (11 vegades), fins ara paraula de Deu només ho era la Torà, la Llei i el seu primer nivell de concreció: la predicació dels profetes. Lluc fa veure que s'ha produït un canvi i l'ensenyament/paraula de Jesús ha passat a un primaríssim pla

La pesca prodigiosa precedeix la crida dels primers deixebles. Si partim de l’ensenyament que Lluc vol transmetre: l’iniciativa de l’ésser humà resta totalment deslluïda quan queda superada per la iniciativa de Déu, veurem com en l’Antic Testament ens trobem en situacions que posen de relleu aquest mateix ensenyament. És el cas d’Abraham que en rebre de Déu la promesa d’una gran descendència i adonar-se de la dificultat que representa l’esterilitat de Sara per poder aconseguir l’objectiu, pren la iniciativa d’assegurar la descendència amb un fill que serà engendrat per l’esclava Agar. Quan amb la visita dels tres personatges, Déu anuncia el naixement d’Isaac, allò que sembla impossible serà realitat, Abraham farà cas de la iniciativa divina i Sara tindrà el seu fill Isaac (Gn 12-21). Semblantment passa amb la reialesa d’Israel; els ancians d’Israel en representació del poble demanen a Samuel un rei, Samuel accedirà de mala gana als precs del poble, el regnat de Saül serà un fracàs, la iniciativa de Déu guiarà a Samuel a ungir David rei; el regnat de David, resultat de la iniciativa de Déu serà tot un èxit (1Sa 8-10). A Pere li passarà el mateix, tota una nit d’esforços que no serviran per res, però la iniciativa de Jesús farà que desapareguin els obstacles que semblaven insalvables.

El plural usat en els versets 5-7 evidencia que a més de Pere i Jaume i Joan mencionats al verset 10 hi ha altres deixebles. Possiblement un sigui Andreu, esmentat en el relat de Marc ( 1,16-20) sobre el que s’inspira Lluc. Al darrere de cada nom s’hi ha de veure els líders de comunitats significatives dels primers temps de l’Església. El cert és que Lluc dóna preeminència a la persona de Pere. L’hem trobat a casa la seva sogra quan Jesús hi acudeix en sortir de la sinagoga de Natzaret. La trajectòria de Pere serà llarga dins l’obra de Lluc, comença aquí i el veurem per darrere vegada l’assemblea de Jerusalem (Ac 15,7). Pere farà un llarg procés abans no s’adoni que el projecte de Jesús passa per la creu i que el missatge d’alliberament predicat per Jesús és un missatge no restringit al poble d’Israel, sinó obert també als pagans, és a dir, a tots els poble de la terra.

Diumenge 5è durant l’any 7 de febrer de 2016