(Cristianisme i Justícia) Davant els inferns de la violència, l’opressió i la repressió, les víctimes no semblen tenir altra escapatòria que l'acció-reacció (fight) o el silenci submís (flight). En el darrer quadern publicat pel centre d'estudis Cristianisme i Justícia, s’explora una tercera opció, la de Jesús, que escapa a la comprensió d’aquestes dues opcions: és la via de la noviolència activa (NOVA), que exigeix lucidesa i creativitat, fe i constància.
Aquesta publicació es presenta el proper 26 de febrer a Barcelona, amb un acte en el que participaran Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar per motius polítics a l’estat espanyol i Cécile Barbeito, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB.
L’autor és el jesuïta Joan Morera, que parteix de la tradició bíblica per trobar-ne els fonaments. Ho fa, en primer lloc, a través de la figura del Servent Sofrent que trobem al profeta Isaïes i que podia haver inspirat Jesús. La lectura d’aquests textos ens parla del sofriment de la víctima, que actua com un mirall sostingut de cara a qui exerceix la violència, retornant-li el seu propi rostre monstruós, en una acció que pretén pertorbar-li la consciència i transformar el botxí.
El quadern explora també els exemples de noviolència practicats i proposats per Jesús de Natzaret durant la seva vida. Se’ns presenten exemples concrets a través dels quals es revela que per Jesús és l’oprimit qui, des de baix, té el poder de transformar la situació, forçant el tirà amb una pressió noviolenta, que li sacseja les entranyes i l’encamina a reconèixer davant seu una persona amb llibertat i dignitat.
En lloc de respondre amb violència, es busca situar l’altre en una posició d’incertesa incòmoda que el forci a repensar les seves actituds davant de l’oprimit. No estem parlant, doncs, de passivitat submisa, sinó de noviolència activa.
La proposta de la NOVA serà criticada però per la seva ingenuïtat. Segons l'autor, això és perquè assumim el mite de la violència redemptora: la visió simplista de bons i dolents, en la qual el mal del món només es pot vèncer perquè un heroi destrueix el tirà, sense contemplar la possibilitat de recuperació del malvat. Naturalment es tracta d’una transformació lenta i complexa, de fracàs en fracàs fins al triomf final, que requerirà molt d’entrenament interior i una gran dosi de tenacitat. L’esperança parteix d’una evidència: que «la violència no pot engendrar mai una pau veritable».
El quadern respon aquesta crítica d'ingenuïtat amb exemples reals en els que la noviolència activa s'ha rebel·lat eficaç per a la resolució de conflictes. La pràctica de la NOVA avui passa per rebutjar aquest mite de la violència redemptora, no cooperar amb el mal ni la injustícia, cercar recuperar les persones, no pas destruir-les, i desarmar l'infern a través de gestos profètics creatius, que mostrin que la víctima no té por, perquè «sembrar el terror és l'única arma que pot brandar el poderós per evitar que la víctima prengui decisions lliurement».
L'autor ja adverteix que aquesta és una via «més difícil i compromesa que prémer el gallet o que callar, aguantar i fugir» i que qui decideixi practicar-la sofrirà molt més, nedant a contracorrent, sovint perseguit i incomprès.
Joan Morera Perich és jesuïta llicenciat en Teologia Bíblica a la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma, amb una tesi que compara la noviolència activa (NOVA) en el Servent Sofrent d'Isaïes i en Jesús de Natzaret. És autor del llibre Diàleg de sords? Pedagogia per reconciliar conflictes (Claret, 2009), i amb interès per capacitar les víctimes dels conflictes des de la NOVA del Regne.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.