"Creus coptes a la plaça Tahrir", per Jaume Oliveras

A la vista de les mobilitzacions que hi ha hagut aquestes darreres setmanes a Egipte, que han provocat la caiguda de Hosni Mubàrak, l'autor, des de les pàgines d'El Punt, explica que, davant l'astorament de veure símbols cristians entre els manifestants, cal recordar quina ha estat la participació de l'Església copta al país àrab.

Oliveras, alhora, fa un breu excurs als orígens:

"Els grecs donaren el nom de coptes (sorgits del riu) als habitants de la ribera del Nil i fou en aquest país on es consolidà el cristianisme, de tal manera que deixà de ser una secta per convertir-se en religió de tot un poble. Diu la tradició que foren evangelitzats per Marc, deixeble de Bernabé, que fundà el patriarcat d'Alexandria, i que reberen el carisma de la força eremítica que es multiplicà al desert. També és veritat que la tradició egípcia facilità l'acceptació d'una religió monoteista, tan singular al món antic, quan el concepte del déu-sol com a ens superior a tot i tots ja apuntava en aquesta direcció. Així, doncs, el patriarcat d'Alexandria esdevingué un dels sis grans patriarcats de la cristiandat, amb la singularitat del ritus copte, segons la tradició de mantenir formes litúrgiques pròpies en cada església local. Però fou el vigor de la comunitat copta el propi parany de futur, al mig de les disputes cristològiques que anaren persistint entre els segles segon i sisè del cristianisme. El concili de Calcedònia (451) tractà i condemnà les heretgies d'algunes esglésies orientals i, entre línies, qüestionà el poder dels patriarcats d'Alexandria i Antioquia. Les esglésies orientals no acceptaren algunes de les conclusions de Calcedònia i trencaren amb Roma i Constantinoble, en el primer gran cisma, que originà les comunitats ortodoxes copta, assíria, armènia, siríaca, jacobita i malaquita. L'ortodòxia copta fou la religió oficial d'Egipte".