El segon manament de la llei de Déu ens mana no prendre el nom de Déu en va. Aquest nom sant de Déu es respecta invocant-lo, beneint, lloant i glorificant. Això m'ha evocat un record que tinc molt gravat en la memòria: un dia d'excursió per les muntanyes del Montnegre, quan ja tornàvem cap a Sant Celoni, vam veure una gran masia que-en temps antics-hauria tingut força activitat. En una de les seves parets i en un lloc molt visible, uns grans rajoles animaven a qui les llegís a parlar bé, no blasfemar i lloar Déu amb bones paraules. Per contrast, en les nostres terres veiem com està molt difosa la pràctica de la blasfèmia, tant referida al nom de Déu com a la sagrada Hòstia, si bé és cert que molta gent ho fa sense pensar i sense una especial mala intenció. (...)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.