(Josep Torrens) Defensar la independència de Catalunya és un tema és complex i té moltes possibles respostes, ja sigui des del vessant econòmic, social, identitari, sentimental, etc... La primera de les meves raons és pel dret que crec que té tota persona i tot poble a ésser, a portar a terme el seu projecte personal i comunitari d’una forma lliure i responsable. No hi ha ningú que si li preguntes, digui que no està a favor dels Drets Humans, aquest és un concepte molt interioritzat per gairebé tothom –una altra cosa és el nivell de respecte que en fem- Però quan parles dels Drets dels Pobles, la cosa ja no és tan clara, no se sap prou bé amb què identificar-ho, pot ser una causa indigenista, quelcom que té a veure amb la fam al món, o el dret que té tot estat a que se li respecti la seva sobirania. El que és cert és que poca gent relaciona els Drets dels Pobles amb els Drets Humans, i que un poble no té per què identificar-se amb un estat, sinó que té més a veure amb una nació. Mentre un estat és una manera que els pobles i les nacions tenen de relacionar-se entre elles i de reconèixer-se sobiranes, un poble o una nació és la unitat bàsica de la convivència entre persones que comparteixen una cultura, una llengua, una història, i especialment una voluntat de reconèixer-se com a tal. De tal manera que els Drets Humans de les persones que en formen part tenen continuïtat en la nació que han format. De fet hi ha nacions que estan distribuïdes per diferents estats, com és el cas de la nació catalana i la basca.
Des del moment que entenem aquest concepte de nació, tot hauria de resultar més fàcil. Si jo, nació catalana, tinc dignitat i sobirania natural, una de les primeres coses que he de poder fer és decidir com vull organitzar-me políticament. Si vull disposar d’un estat propi amb el qual relacionar-me amb el món. Si vull estar integrat dins d’un estat plurinacional on ens reconeguem recíprocament com a nacions les que en formem part. Si vull fusionar la meva nació amb una altra i així esdevenir-ne una única nació-estat, si vull una relació federal o confederal, etc. D’això, la comunitat internacional en diu el Dret a l’Autodeterminació.
Fins ara no hem parlat d’independència perquè no hi ha una relació automàtica entre dret a decidir o autodeterminació i independència. Aquesta no deixa de ser, en tot cas, una conseqüència del dret a decidir, si el poble escull democràticament que vol crear un estat propi. I en aquest moment és quan enllaço amb la segona de les meves raons pel que he fet una opció per la independència.
Vull un país on les seves lleis siguin justes i equitatives per a tothom. Un país que cregui en la redistribució de la riquesa i en la solidaritat. Un país que ajudi a la plenitud humana de les persones i no deixi fora de joc als qui tenen menys de tot, recursos, capacitats, salut, joventut, etc. Un país sensible amb l’entorn, el món i l’univers, que cerqui l’equilibri entre el benestar material i el benestar ecològic, que es senti responsable del món que deixarà a les generacions futures. Un país que treballi per la cultura en totes les seves expressions. Que tingui com a bandera els valors del diàleg, el pacifisme, l’esforç i la col·laboració i solidaritat amb el món, començant pels seus veïns. Vull un país que impulsi a les persones a descobrir la seva dimensió espiritual, perquè aquest és l’únic camí per superar els egoismes personals i col·lectius. I tinc per cert que aquest país que vull no el podré assolir dins d’Espanya, perquè som dues nacions que hem crescut a partir de valors diferents, que ara no tinc espai per explicar, però el cert és que tenim una cosmovisió diametralment oposada, i això no voldria pas ser un judici de valor.
Decidir què volem ser, és un dret. Construir un país millor pel futur, és una obligació, i crec honestament que ja n’hi ha prou de dir que no som el què volem ser per culpa d’un altre. Ara podem, si volem.
Josep Torrens és membre fundador d’Església Plural
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.