CR La parròquia de Santa Maria de Salomó ha acollit aquest diumenge la representació del Ball del Sant Crist de Salomó, l’únic ball parlat d’aquesta tipologia que es pot veure a Catalunya. Ha estat la segona actuació de les quatre que es poden veure cada any a aquesta població, i que recorden un miracle llegendari del segle XVI que té plena vigència a l’actualitat. Les pròximes representacions tindran lloc el 21 i 28 de maig, a la mateixa església.
Els inicis de la llegenda que es representa al Ball del Sant Crist de Salomó es remunten al segle XVI, quan Josep Nin, un mercader salomonenc, es va embarcar per anar a Alger a la recerca de blat, en un moment de fam al poble i a tota la comarca. Com explica Anton Virgili, doctor en Història Medieval per la Universitat Autònoma i alcalde de Salomó, en aquella època era comú anar a buscar cereals a través del mar.
En el cas de l’expedició de Josep Nin, però, es van topar amb un descobriment inesperat: un Crucifix miraculós. “La llegenda diu que Nin va trobar aquest Sant Crist a la ciutat d’Alger i el va aconseguir comprar a un comerciant musulmà, pagant el seu pes en plata. Després de portar-lo a Salomó, se li van atribuir tota mena d’accions miraculoses, i això va fer que esdevingués el sant patró i protector del poble”, manifesta Virgili.
Per recordar aquesta efemèride, des del segle XIX, el municipi representa el Ball del Sant Crist de Salomó, un espectacle teatral d’arrels medievals. Com reconeix Virgili, tot i que a Catalunya hi ha altres balls parlats que reflecteixen la vida d’algun sant, el de Salomó és l’únic dedicat a un Sant Crist.
Salomó, compromès amb la continuïtat del Ball del Sant Crist
Un dels trets identitaris d’aquest espectacle teatral és la participació del poble, que només té 564 habitants, dels quals més d’un centenar formen part de la representació, ja sigui com a ajudants, actors o tècnics. “No hi ha pràcticament cap família que no estigui vinculada amb el Ball del Sant Crist, tothom hi participa amb molt d’orgull perquè és una tradició identitària”, explica Virgili.
Aquest afany de participació ha fet que des de l’any 1972 s’hagi pogut representar de manera continuada. “Anteriorment, era intermitent, però ara el fem cada any. Només es va haver d’interrompre l’any de la pandèmia”, exposa amb orgull Virgili. Dins del gruix de participants, a més, reconeix que cada vegada hi ha més joves que volen formar-ne part, un fet que ajudarà a assegurar el futur i la continuïtat d’aquesta tradició.
Les novetats del 2023
Tot i que el mateix Virgili reconeix que no es poden fer gaires canvis en la representació, l’últim va ser el de la recuperació de la figura del diable, que ja apareix en altres balls parlats, cada any es fa algun ajustament de tipus escenogràfic i tècnic. La principal novetat d’enguany, però, està relacionada amb les xarxes socials: “Hem fet una aposta important de cara a la publicitat a través de les xarxes, i fins i tot estem oferint la possibilitat de comprar les entrades a la nostra web”.
D’altra banda, Virgili explica que de la mateixa manera que el 2016 es va portar la representació a la basílica de Montserrat, hi ha la possibilitat que en un futur pròxim es pugui fer a la catedral de Barcelona. “Estem en converses per anar a la catedral a fer el Ball de Sant Crist, perquè anteriorment Salomó formava part de la diòcesi de Barcelona, i el consideren com una peça del patrimoni immaterial del seu arquebisbat”, diu.
Un ball amb múltiples lectures
Una de les personalitats que aquest diumenge ha gaudit del ball ha estat l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que després de la representació ha posat l’èmfasi en "el patrimoni cultural i identitari que constitueix aquest acte sacramental per a la comunitat de Salomó”.
En aquest sentit, Virgili exposa que precisament aquest darrer tret és una de les principals característiques d’aquesta peça, tot i que té múltiples lectures: “Es pot veure des del vessant religiós, però també des de la cultura popular, i fins i tot des de la vessant antropològica, perquè reflecteix una determinada societat en un moment històric”.
Tots aquests components atorguen al Ball de Sant Crist de Salomó un caràcter especial, que fan que sigui considerat Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat. Gràcies al treball desinteressat de tot un poble, la llegenda de Josep Nin i del Sant Crist continua més viva que mai, i ens recorda que, en temps de necessitat, els feligresos sempre han buscat l’ajuda divina a través de les pregàries.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.