Bisbat de Vic El 8 de setembre se celebren els 100 anys de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Gleva. Per celebrar l’efemèride s’han preparat diversos actes culturals i religiosos. El santuari i la Mare de Déu de la Gleva han acomboiat i alimentat la pietat mariana i la mateixa fe dels pobles de la comarca, fidels que feien hores de camí, a peu, per honorar Maria, especialment el 8 de setembre. Enguany, centenari de la coronació, s’han preparat un seguit d’actes culturals, de lleure, i no cal dir, religiosos, que culminaran en l’Eucaristia solemne, concelebrada, presidida pel bisbe Romà Casanova; seguidament, es farà una processó amb la amb la imatge de la Verge fins a l’indret on va ser coronada l’any 1923.
El santuari i l’advocació de la Gleva estan documentats des del 1286, a raó d’una deixa testamentària, i a partir d’aquesta data sovintejaran les notícies i els llegats pel culte de la Verge de la Gleva. En el mateix indret hi ha hagut tres esglésies. La més primitiva es pot identificar amb la coveta -està situada sota el cambril-; l’indret seria el mateix en el seu origen, no pas en els revestiments que són del segle passat, important perquè és l’indret en el que se situa la troballa de la imatge, ja que es tracta d’una Marededéu trobada, amb la corresponent llegenda.
En el segle XIV i en la superfície, s’edificà un temple gòtic, i va ésser el 1663 que s’encarregà a l’obrador Pau Sunyer, nascut a Manresa, la realització del retaule barroc, del que l’actual n’és una reproducció molt fidel, veritablement una joia. Aquest temple va sofrir greus desperfectes, a causa d’un llamp que va caure en el campanar el 2 d’octubre de 1759, i en aquell moment es plantegen reparar els desperfectes o bé fer un temple nou de més cabuda, i va prevaldre la idea de l’actual temple barroc. Així doncs, l’any 1768, Sarmentero -el llavors bisbe de Vic- va consagrar el nou temple.
La història de la Gleva s’enriquirà amb els aplecs i processons que sortien majorment de la ciutat de Vic, que en va fer el seu Santuari. Va ser important la processó que des de Vic i amb totes les parròquies dels entorns, i encapçalada pel bisbe Galceran Sacosta, baixaren la imatge de la Verge fins al riu Ter, remullant-la! i demanant la pluja! Feia 18 mesos que no plovia, corria l’any 1337, i el mateix dia a la tarda va ploure generosament; aquell any es va salvar la collita.
Al segle XIX i començaments del XX es plantejà la possibilitat de demanar al Vaticà la concessió de la coronació canònica de les imatges de la Verge i del nen Jesús. L’any 1881 la Moreneta va ser coronada solemnement, li seguiria, doncs, la Patrona de la Plana. En el llibre de la història del Santuari, de mossèn Antoni Pladevall, estan descrits tots els detalls de la preparació d’aquesta efemèride, com també els fets concrets de la coronació el 8 de setembre de 1923, per l’acció del bisbe de Vic, Muñoz Izquierdo. Ara bé, aquest gest es va realitzar a l’exterior, concretament al Puig de les Tres Creus; es va fer així perquè molts més fidels poguessin contemplar el moment emotiu de la coronació, ja que, segons el canonge Collell, cronista de l’esdeveniment, aquell 8 de setembre es trobaren a l’espai de la Gleva 50.000 fidels.
Actes amb motiu del centenari
Divendres, dia 8 de setembre, a les 12 del migdia, missa solemne dels cent anys de la coronació, presidida pel bisbe Romà. La celebració serà acompanyada pel cor parroquial i per la coral La Veu de Voltregà. Tot seguit, processó amb la imatge amb el següent recorregut: santuari, baixada pel camí del santuari, carrer Marquès de Palmerola fins a arribar al pedró del Puig.
Dissabte, dia 9, a les 8 del vespre, concert d’orgue a càrrec de Valentí Miserachs.
Diumenge, dia 10, a 2/4 d’11 del matí, «Jacint Verdaguer. Excursions, viatges i el santuari de la Gleva», conferència i visita guiada a càrrec d’Arnau i Jordi Vives.
Dilluns, dia 11, a les 8 del vespre, xerrada sobre el cant popular vinculat al santuari, a càrrec de Jaume Ayats.
Dissabte, dia 23, a les 8 del vespre, concert a càrrec de l’Orfeó Vigatà.
Fins al 30 de setembre, exposició commemorativa a la rectoria.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.