Quim Cervera -L'Agulla Seguint el fil de capellans barcelonins al costat de la classe obrera i del quart món (números anteriors de L’Agulla) cal indicar un altre capellà del barri de Sants, Mn. Pere Oliveras Lapostolet.(Barcelona 1923- 2007), sempre atenent a joves delinqüents, fills dels treballadors del barri, acollint-los al seu pis, acompanyant-los on fos: viatges, cerca de feina, presó, hospitals, etc. i que es va desviure per ells.
Va cedir casa seva com a alberg per a tots aquells desafavorits i desallotjats de la postguerra, i posteriorment per a toxicòmans i exreclusos que volien rehabilitar-se. Mn. Pere caminava sovint pel barri xino de Barcelona i visitava els presos de la presó Model i el castell de Montjuïc. També va habilitar el seu menjador per allotjar les treballadores dels tallers del barri que seien a dinar en bancs a la intempèrie. Els joves van ser sempre objectiu preferent per a ell, i sobretot reconstruir el seu santuari interior. Confessava que se sentia més còmode amb els marginats, i tenia més de deu mil fitxes de persones amb el seu nom, cognoms i adreça.
Volia una Església més evangèlica, sense ombres de 'tinglado', que per a ell volia dir anar darrere els diners. Tenia un afinat sentit de l'estètica, amant de la història i col·leccionista nat, sobretot de tot allò que no tingués cap mena de valor crematístic. Era un home de vida marcada per un gran ascetisme, menjar molt senzill, dormir poc i fer un temps generós de pregària davant el sagrari.
Amb Mn. Pere Oliveras s'introdueix la Joventut Obrera Cristiana a Barcelona. Durant el dia es dedicava a les parròquies i al vespre, fins a altes hores de la nit, a la joventut que s'aplegava a casa seva. L'any 1953 Mn. Pere va a Felanix, a Mallorca, durant cinc dies per fer un curset de cristiandat. I així és com també fa entrar els cursets de cristiandat a Barcelona, cada dijous es feien al carrer de Sants.
L’alberg que va fundar, la Llar de Maria, va tenir diferents emplaçaments al barri de Sants. Primer al pis lliure en morir la tia materna al carrer de Sants 210, després a casa seva, amb el seu pare associat a la causa, i els últims anys en un pis de la mateixa casa, a la part del darrere.
Sempre va tenir a l’horitzó la viva comunitat cristiana, amb una autèntica passió per fer arribar la fe als que n’estaven més allunyats. Va ser el mestre d’uns quants capellans que seguiren la seva empremta i que van seguir teixint aquest fil conductor. Un dels seus deixebles fou Mn. Pere Cornelles i Tubau (1929-2018), fundador d'OBINSO i totalment dedicat, sobretot en la pràctica diària, als delinqüents i toxicòmans.
Va ser capdavanter en molts dels enfocaments i procediments que avui en dia són comunament acceptats però que en aquella Espanya dels anys 60 eren completament desconeguts. En l’atenció als joves marginats de les perifèries urbanes; en la desinstitucionalització dels centres de tractament; en la intervenció centrada en la persona; en la inserció laboral com a eina d’integració social; en l’atenció i tractament de les drogodependències…
Era una persona dotada d’una gran capacitat d’anàlisi de la realitat, però lligada sempre a l’acció transformadora, a la intervenció, perquè la seva motivació no estava centrada en l’estudi de les problemàtiques socials, sinó en la seva resolució. I va ser, per sobre de tot, un home d’una gran espiritualitat, de fe, i tota l’obra que va fer arrela en les seves profundes conviccions cristianes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.