Finalment el relleu a la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya ha arribat. Millor tard que mai. Fins el dia d’avui la Comunitat Protestant se sent discriminada per bona part de l’Administració i per bona part dels poders fàctics del país. Davant d’aquesta situació, en el seu moment, es va creure bo i convenient demanar al President de la Generalitat, el Molt Honorable senyor Jordi Pujol, que posés en marxa una Direcció General de Cultes, aquest és el nom que figura en l’Acord Marc signat entre la Generalitat de Catalunya i el Consell Evangèlic, per donar suport a les Confessions Religioses i per defensar la Llibertat Religiosa.
Fruit d’aquesta iniciativa és el que avui coneixem com a Direcció General d’Afers Religiosos.
El que mai no hagués pogut imaginar aquest Consell és que aquesta Direcció General es girés en contra de la Comunitat Protestant i de la resta de Confessions.
La veritat sigui dita és que aquesta Direcció General sortint només havia de treballar, que no és poc, per fer realitat el que clarament i encertadament explicava el programa electoral de Convergència i Unió.
En lloc de seguir el camí marcat pel seu propi partit va decidir endegar un procés de diàlegs inacabables sense ordre del dia, sense agenda i sense cap altra conclusió que no fos tornar-nos a aplegar per repetir la mateixa posada en escena.
En lloc de deixar-se aconsellar, si no es coneixia el terreny, es va entrar trepitjant l’hort, sense valorar el que s’havia plantat i sense escoltar el desconcert del pagès que, gairebé incrèdul pel que veien els seus ulls, es preguntava què estava passant. Fent, en definitiva, tot el contrari del que se li estava demandant.
Quan aquest Consell veia com, després d’intentar-ho un i un altre cop durant més de deu anys, el Ministeri de Justícia de Madrid no el volia legalitzar, el seu Secretari General no només era rebut pel President Jordi Pujol, sinó que gràcies a l’actuació presidencial finalment érem legalitzats. En front d’aquests fets el Director General sortint posava, obertament i repetidament, en qüestió el Consell Evangèlic de Catalunya.
Quan totes les administracions volen tenir un interlocutor amb qui dialogar aquesta Direcció General menystenia el Consell Evangèlic.
S’ha passat de l’empara que sempre havíem tingut en la Generalitat a la discriminació.
El pitjor és que fins i tot s’ha perdut l’oportunitat d’aconseguir transferències que en matèria religiosa el Govern de l’Estat estava disposat a fer realitat. Unes transferències que segurament hem perdut per sempre.
No podem acabar sense fer esment a la retallada del cent per cent de què hem estat objecte les Confessions Religioses per part d’aquesta Direcció General i del tracte i la forma en què s’ha fet aquest procés.
Quant diferent és el tracte que vàrem rebre i rebem de l’actual Comissionat per Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona. Obertament, sincerament i honestament ens va dir que no podrien contribuir l’any 2012 al cofinançament del Consell Evangèlic però ens hem sentit escoltats, valorats i reconeguts en tot moment.
Esperem que el nou Director General d’Afers Religiosos sàpiga recuperar la confiança perduda.
Esperem les seves iniciatives.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.