Els protestants amb menys drets que els presos d’ETA

L’any en què es compleix el 75è aniversari de la repressió franquista contra el protestantisme l’Espanya Constitucional segueix discriminant als pastors protestants. L’any 2012, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar l’Espanya Constitucional a indemnitzar el pastor Francisco Manzanas per haver estat discriminat. La raó? No aplicar-li el mateix tracte que s’havia aplicat als sacerdots catòlics que, per diverses raons, no havien pogut cotitzar per a la seva jubilació sota el franquisme. Cal recordar que fins l’any 1999 els pastors no vàrem estar autoritzats per cotitzar a la seguretat social, per pagar-nos la jubilació, i encara amb restriccions. Tot va començar quan, després de molts anys de reclamar igualtat de tracte per la raó ja explicada, els advocats del pastor Manzanas van decidir portar-ho als tribunals obtenint una resposta positiva en un jutjat de Barcelona l’any 2005 -el pastor Manzanas ja tenia 79 anys-. Malgrat que el jutjat va donar la raó al demandant, l’autoritat competent va preferir negar aquest dret obligant aleshores a l‘afectat a portar la situació fins l’alt tribunal europeu. L’alt tribunal europeu va considerar improcedent el tracte dispensat a l’esmentat pastor, va sentenciar a favor seu i va induir a l’acord entre les parts -que finalment va arribar gairebé un any més tard-. Dilació que es va produir sense tenir en compte que quan es té 87 anys, com es el cas de Francisco Manzanas, una setmana és una eternitat. Caldria esperar que si Espanya apliqués la seva Constitució als protestants no hagués calgut recórrer als tribunals o que les seves sentències s’apilarien el més favorablement possible a la Comunitat Protestant. Doncs no. Ni als pastors que van exercir el seu ministeri durant el franquisme, ni a la meva generació que vàrem començar als anys 70 ni a les dues següents: la dels anys 80 i fins i tot la dels anys 90, no se’ns aplica la sentència Manzanas. El camí que ens queda als afectats, per gaudir dels nostres drets, és reclamar-ho judicialment i esperar que abans que tinguem 87 anys se’ns apliqui una resolució favorable. Si les comparacions són odioses, n’hi ha que encara fan més mal. El mes de novembre de l’any passat el Tribunal d’Estrasburg “tombava” la anomenada “doctrina Parot”. Com a resultat d’aquesta sentència, el Govern espanyol va deixar automàticament en llibertat tots els terroristes etarres que es considerava que estaven afectats per aquesta decisió. Per què s’aplica aquest automatisme als etarres condemnats i no s’aplica als pastors protestants el mateix automatisme? Per què tenen més dret els etarres condemnats que els pastors als que se’ns ha negats els nostres drets civils durant més de 20 anys de democràcia constitucional? Per què quan arribi als meus 65 anys, si vull cobrar el 100% de la meva jubilació, hauré de continuar treballant perquè no em volen aplicar l’esmentada sentència? -quan treballo des dels 17 anys per a l’Església Protestant-. Com defensen i apliquen els meus drets els que s’omplen cada dia la boca de la Constitució? Constitució? Quina Constitució? No pas per a mi ni per als meus.