Els darrers dies hem estat testimonis d’un funeral d’estat privat i catòlic arran de la missa que es va celebrar a la Catedral de l’Almudena de Madrid en memòria de les víctimes del 11 M. L’anomeno funeral d’estat perquè és com el van referenciar els mitjans de comunicació i més especialment les diverses televisions. El qualifico de privat perquè en realitat va ser un acte organitzat per una de les associacions de víctimes del terrorisme: la Fundación Víctimas del Terrorismo. I, finalment, recordo que va ser una missa catòlica perquè és el que realment es va celebrar.
Des de la meva comprensió dels fets ja m’està bé que hagués sigut un funeral d’estat. És a dir: organitzat per les institucions, no per una de les associacions que aplega a un sector de les víctimes del terrorisme, on les diverses confessions religioses, de manera conjunta, haguessin participat per representar la pluralitat religiosa del país.
La realitat ha estat una altra.
Perquè hi ha gent que en defensa dels seus drets nega els drets dels altres.
És aquesta mateixa gent que després acusa els altres de victimistes.
Victimistes?
Parlar d’igualtat i d’equitat és un despropòsit?
Defensar el dret de les minories és un despropòsit?
Denunciar-ho públicament és un despropòsit?
El despropòsit és que quan estem a tocar de l’any 2017, en el que es complirà el 500 aniversari de l’inici de la Reforma Protestant, aquí encara les coses es facin de la mateixa manera com es feien ara farà 500 anys.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.