DivÈrsia i la diversitat religiosa

De la ma de la càtedra que dirigeix el professor Josep-Lluís Carod-Rovira la revista electrònica que edita sobre el títol de “DivÈrsia” està publicant un interessant article sobre “La Diversitat Religiosa a Catalunya” que cal llegir.
Amb la publicació d’aquest article el que es pot constatar és el que una bona minoria d’entre nosaltres ja sap però que encara la nostra societat no ha paït del tot: la diversitat religiosa ha tornat i ho ha fet per quedar-se.
Aquest retorn de la diversitat religiosa, retorn que l’article de “DivÈrsia” explica molt rigorosament, és una invitació oberta a promoure un canvi de mentalitat en el si de la nostra societat.
La diversitat religiosa demanda no només una consciència col•lectiva d’aquesta nova/vella realitat, sinó també una adequada resposta social.
I m’atreveixo a parlar del binomi nou i vell perquè pels qui ja érem aquí, com és el cas dels protestants, des de fa molts i molts anys aquesta diversitat ja era una realitat constatada. I, per aquesta raó, és/era una realitat vella. Però pels qui l’estan descobrint és una realitat tan nova que encara no se l’han fet seva del tot.
Aquesta nova consciència col•lectiva demanda una social civil i una administració que la visqui amb naturalitat i des de la neutralitat però també des de la col•laboració.
Quan escoltem els representants institucionals de les organitzacions socials del país parlar de l’encert i dels bons resultats que comporta la col•laboració entre aquestes i les administracions públiques ens preguntem per què encara no es viu també en positiu quan parlem de la col•laboració entre administracions/societat civil i confessions religioses minoritàries.
I cito la paraula “minoritàries” amb la intencionalitat de retornar, com a punt de referència, a l’article de “DivÈrsia”.
En el I Congres Protestant, celebrat a Catalunya l’any 1997, es va posar en circulació el paradigma de la “Normalització Religiosa” com una assignatura pendent de la nostra societat envers les confessions minoritàries.
“Normalització Religiosa” no vol dir l’acceptació del que és obvi: que les minories religioses existeixen i que cada dia són menys minoritàries.
“Normalització Religiosa” vol dir que, malgrat se sigui diferent, la societat majoritària ha fet el que calia fer per aconseguir l’encaix satisfactori de la minoria.
No entrarem en el debat de si hem avançat, si seguim en el mateix punt o si hem retrocedit.
És un debat que queda pendent, de moment.
Però sí que en el que tots hem d’estar d’acord és que segueix sent una assignatura pendent.
I que canviar-ho comença per prendre consciència que les minories religioses demanen la mateixa justícia social que tothom demana que li apliquin.