Diuen els experts que quan el cristianisme arriba al 10% de la població d’un país hi ha un impacte cultural sobre la societat afectada. Si acceptem aquesta aportació com a vàlida ens hauríem de preguntar si el cristianisme entre nosaltres contribueix al canvi i a la justícia social o si fomenta, o accepta com a vàlids, els abusos de poder.
Si la justícia social és fer costat als pobres i a les persones en risc d’exclusió social aleshores hauríem d’arribar a la conclusió que o bé el cristianisme encara no ha arribat al 10% de la nostra població o bé la nostra identitat cristiana s’ha perdut pel camí perquè el resultat no és l’esperat.
En contra dels que volen arraconar la fe cristiana a la privacitat hem d’afirmar que el seguiment de Jesús no només és un acte comunitari, sinó que és un acte social i solidari.
La pregunta que cal fer-nos és: Què pot aportar la fe cristiana a la societat actual?
El cristianisme aporta el missatge de Jesús per restablir la nostra relació personal amb Déu; el cristianisme aporta l’apropament de Jesús a aquells que pateixen, que ploren, que són injustament tractats, que viuen en condicions de pobresa, que són víctimes del racisme o la violència; el cristianisme aporta la seva denúncia profètica sobre les causes que originen aquest dolor.
El cristianisme és una amenaça positiva contra l’ “statu quo” quan les vides de les persones són canviades per Jesús, quan aquest canvi ens porta a comprometre’ns a treballar per un món més just i quan posem el dit a la nafra en deixar al descobert l’origen de tanta injustícia.
Aquests són el valors del Regne de Déu que fan que el cristianisme sigui una amenaça contra l’ “statu quo”.
Ara caldrà veure per quina raó encara no ho estem aconseguint.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.