Rouco, ¿per què no calles?”

1. Les paraules d’Antonio M. Rouco al funeral d’estat per Adolfo Suàrez són el discurs d’un polític espanyolista del règim nacionalcatòlic. No són l’homilia d’un cardenal de l’Església catòlica.

2. Aquesta és opinió generalitzada en els àmbits eclesial i també laics. Al ser un discurs polític i, fins i tot, sectari, Juan Carlos I hagués pogut cridar a Rouco "¿Por qué no te callas?”. Així ho va fer el 10 de novembre del 2007 al president de Veneçuela, Hugo Chávez, al cel sia. El Rei va callar a la catedral de L’Almudena. ¿Per què?. Però els internautes es manifesten en el twitter.

3. Xavier Antich (filòsof): “Rouco, molt digne èmul d’Isidro Gomá y Tomás, el catedral primat de Franco. Com diuen allà, ‘de casta le viene al galgo’”. Joaquim Nadal (polític): “El problema del cardenal Rouco no és passar per alt el franquisme, el problema és que desenterra la Guerra Civil i no en recorda les causes”. Gorka Knörr (polític basc): “La intervenció del cardenal Rouco al funeral de'n Suárez em sembla social i políticament un monument a la indignitat”.

4. César Molinas (autor de “Qué hacer con España”): “El que és millor per evitar la guerra es que Rouco se’n vagi. Ningú la desitja tant com ell”. Valencianistes: “Si a Rouco li preocupava tant la política, ¿no hauria estat més lògic que s’hagués afiliat a un partit enlloc de fer carrera eclesiàstica?”. Pedro Ontoso (“Arca de Noé”, columna sobre religió i política al @correo_com): “El Vaticà hauria de replantejar-se el calendari que li queda a Rouco, que segueix exercint com cap de l’Església espanyola, sense ser-ho”. I també: “Rouco eclipsa l’aterratge de Blázquez amb els seus discursos tenebrosos i apocalíptics, carregats de missatges polítics”.

5. Antonio M. Rouco, en retirada imperativa de la seu episcopal madrilenya, hauria d’haver facilitat, digui el que digui la normativa, que el nou president de la Conferencia Episcopal Espanyola presidís aquest funeral. El discurs de l’arquebisbe Ricardo Bázquez hauria estat un altre. Però Rouco actua amb autoritarisme fins el final. Imatge patètica molt allunyada de l’actitud misericordiosa, de la senzillesa i de la radicalitat cristiana del papa Francesc.