1. Roma ha d’escoltar a gent com Albert Manent (1930-2014) i Josep Benet (1920-2008), cristians sense complexos i sense exhibicionismes superficials. Roma ho hauria de fer per bé de l’Evangeli de Jesús, de l’Església, i de la convivència lliure i democràtica d’aquesta nació de mil·lenàries arrels cristianes que és Catalunya.
2. Benet i Manent són figures exemplars i volgudament humils de la Catalunya contemporània i de l’Església catòlica del segle XX i de la primera dècada del segle XXI. Conspiradors contra la dictadura. Teixidors de complicitats a favor de la democràcia, la cultura, la llibertat, la solidaritat. Generosos amb els altres. Sense afany de protagonisme ni de riqueses.
3. El pare Josep Massot, monjo de Montserrat, fent-se ressò de la convicció de molta gent, va enllaçar la trajectòria i l’activitat de Benet i Manent en l’homilia del funeral d’Albert Manent. Ambdós, com laics cristians, s’han mantingut en la seva vida llarga i intensa fidels a l’Evangeli i també a l’Església catalana i universal, i compromesos políticament a favor de la construcció nacional de Catalunya. Ambdós, homes honrats, han conegut la clandestinitat i el sacrifici. Han rebutjat sempre el nacional catolicisme que tant mal ha fet, i encara fa, a la societat espanyola i a l’Església.
4. Josep Benet i Albert Manent s’inscriuen en la millor història catalana i cristiana. Sintonitzen amb personatges com Jacint Verdaguer (1845-1902), el bisbe Josep Torres i Bages (1846-1916), Antoni Gaudí (1852-1926), Joan Maragall (1860-1911), el canonge Carles Cardó (1884-1958), el polític afusellat pel franquisme Manuel Carrasco i Formiguera (1890-1938), exiliats com el cardenal Francesc Vidal i Barraquer (1968-1943) i l’abat Aureli M. Escarré (1908-1968), el cardenal Narcís Jubany (1913-1996), el bisbe Joan Carrera (1930-2008). Aquesta historia no és explicada per l’episcopat espanyol a Roma.
5. Roma hauria d’escoltar i fer cas de gent com Benet i Manent, profunds coneixedors i amants de Catalunya i de l’Església. Al menys, en tres qüestions. Nomenament de bisbes. Consolidació de la Tarraconense com autèntica Conferencia Episcopal. Respecte al procés sobiranista català, democràtic i pacífic. Els cristians creuen –creiem- que Benet i Manent estan en mans de Déu i, alhora, consideren que les seves petjades i el seu esperit continuen vius.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.