Aquesta setmana el santoral conté dos sants que visqueren per terres catalanes amb 800 anys de diferència: sant Medir i el bisbe sant Oleguer. De sant Medir se celebra la festa el 3 de març, i de sant Oleguer, el 6 del mateix mes.
Medir era pagès i vivia a la serra de Collserola, cap a l’any 303, quan governava l’emperador Dioclecià. Oleguer Bonestruga va néixer a Barcelona el 1060 i era fill d’una família noble. Sant Oleguer va ser conseller dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV. De sant Medir diu la llegenda que tingué amistat amb santa Eulàlia, barcelonina, que va patir igualment la forta persecució contra els cristians per part de Dioclecià.
La vida de Medir era la vida plàcida d’un pagès que un dia s’entrecreuà amb la del bisbe Sever. Sever fugia de la persecució dels soldats de Dioclecià quan es trobà el pagès mentre plantava faves. Sever explicà a Medir que els soldats romans el perseguien però que ell no renunciaria de cap manera a la seva fe cristiana. Per tant, el bisbe va dir al pagès que si els soldats preguntaven per ell els digués per on havia anat. Quan Sever va haver marxat, les faves que plantava Medir van començar a créixer de manera ràpida i miraculosa. No trigaren gaire a arribar els soldats de l’emperador. Quan van trobar Medir, aquest els explicà la veritat: que el bisbe Sever acabava de passar pel camp de faves i que tot seguit aquestes havien començat a créixer ràpidament. El que Medir digué no agradà als soldats que van pensar-se que Medir se’n burlava d’ells. Així doncs, Medir fou fet presoner i poc després agafaren el bisbe Sever. Els dos homes van ser empresonats i martiritzats fins a la mort.
Sant Oleguer va ser prevere i canonge de la catedral de Barcelona fins que renuncià a la canongia per fundar una collegiata agustina a Sant Adrià del Besós que, a finals del segle XII, era un lloc molt allunyat de la capital barcelonina. Posteriorment Oleguer renuncià vàries vegades a ser bisbe de Barcelona, fins que Ramon Berenguer III va fer que acceptés. Fou el mateix bisbe Oleguer el que esperonà el comte Berenguer III a reconquerir Tarragona, que estava en mans dels sarraïns. Això s’aconseguí l’any 1116 i, després de la conquesta, Oleguer fou nomenat Arquebisbe de Tarragona. Oleguer no deixà la mitra de Barcelona, a la vegada que esdevingué administrador eclesiàstic dels territoris de la diòcesi de Tortosa, que encara no havia estat restaurada. Oleguer, juntament amb papes i reformadors com Gregori VII, Calixte II i els abats de Cluny, promogué una veritable reforma a les diòcesis de Barcelona i Tarragona i a tota l’Església. Fou molt considerat a les seves diòcesis per la seva espiritualitat i la seva humilitat. El cos incorrupte de Sant Oleguer, revestit de bisbe, es troba al cambril de la Catedral de Barcelona que només s’obre al públic el dia 6 de març.
Sant Medir és copatró de la ciutat de Sant Cugat i té igualment molts devots a Barcelona. La seva vida, contada per diverses llegendes, és la d’un sant màrtir que com a tal donà testimoni de la seva fe, juntament amb el bisbe Sever, fins a la mort. Sant Oleguer promogué, des de la seva vida lliurada a l’espiritualitat, i en el tracte amb personalitats civils i eclesiàstiques de l’edat Mitjana, una reforma en l’Església que sostingué amb la seva vida, model de pietat i de lliurament i donació al poble.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.