Somniar el messies

La bíblia hebrea aplega en un sol volum, designat amb el títol de “els dotze profetes” els llibres de l’Antic Testament, que nosaltres cataloguem com a profetes menors. Que siguin dotze profetes respon a la intenció de fer coincidir aquesta quantitat amb el significat simbòlic del número 12. El llibre de Jonàs, per exemple, podria no ser-hi, donat que és una narració didàctica, que s’allunya de les formes narratives del profetisme. Altres llibres són obra de diferents autors, la qual cosa, si es tingués en compte, ampliaria el numero de dotze. Aquest és el cas del llibre de Zacaries del qual en llegim un fragment a la primera lectura d’avui (9,9-10). La majoria de comentaristes admeten que el llibre té tres parts, confeccionades per autors diferents. La primera part (cc. 1-8) presenta Jerusalem com el lloc on Déu hi té la seva residencia i senyala la importància que té la reconstrucció del temple; a la segona part (cc. 9-11) hi trobem un gran anunci de la salvació, que comportarà l’alliberament d’Israel iniciat amb l’arribada del rei messiànic. Un nou pastor portarà a terme l’organització dels nous temps, donada la degradació religiosa on havien arribat els caps religiosos. A la tercera part (cc. 12-14) amb llenguatge apocalíptic i sense referències històriques concretes, es parla de les proves i de la glòria de Jerusalem en els darrers temps.

Què en sabem de l’autor de la segona part del llibre, conegut per Deutero Zacaries o Segon Zacaries. L’exili va deixar molt tocada la reialesa d’Israel. En els primers anys del retorn la figura del rei va perdre pistonada fins la definitiva desaparició de Zorobabel; llavors la classe sacerdotal s’erigí en el lògic relleu en la direcció política i religiosa del poble. En aquest context el profeta anònim fa renéixer l’esperança d’un temps messiànic amb la vinguda d’un nou descendent de David.

El text de la nostra lectura s’ha de llegir en la perspectiva d’aquesta revifada esperança. El nou messies sobresurt per la seva humilitat, en contrast amb els dirigents indignes de que parlarà a 11,15-17. Arribarà muntat en un pollí, recordant amb això el rei Salomó, que muntà la mula del rei David el dia de la seva unció (1Re 1,33.38). El seu regnat serà un regnat de pau perquè seran bandejats els carros de guerra i allunyats els cavalls, símbol de la guerra. Aquesta pau fa pensar en la pau aconseguida un cop superades les rivalitats entre els vinguts de l’exili i els residents al país, originades per les pretensions en la reconstrucció del temple i la direcció del país. Pau amb un abast territorial d’una envergadura tal, que té l’aspecte d’una pau universal.

Evidentment el text té més de somni que de predicció històrica sobre el que realment va succeir després. El messies de que parla és més ideal que real. Això converteix el text en un dels més emblemàtics pel que fa a la teologia d’un messianisme pacífic i, en aquest sentit, es converteix en un referent per escrits evangèlics. L’entrada de Jesús a Jerusalem està indubtablement inspirada en aquest passatge. L’ajustament és perfecte. El messianisme de Jesús és eminentment un messianisme pacífic

Diumenge 14 durant l’any 6 de Juliol de 2014