La litúrgia de la commemoració dels fidels difunts permet escollir les lectures entre diversos textos bíblics proposats; entre aquests s’hi troben alguns fragments del llibre de la Saviesa (2,1-5.21-23; 3,1-9; 4,7-15).
Què té el llibre de la Saviesa que sigui útil per la commemoració dels fidels difunts? El llibre de la Saviesa té el seu origen en la comunitat jueva, que desprès de l’exili havia anat a parar a la ciutat d’Alexandria. En el moment en que probablement es produí el llibre (s.I aC), els jueus vivien en una situació d’inferioritat respecte els qui ostentaven la categoria de ciutadans, els grecs. Amb tot, els jueus pogueren mantenir-se aliens al culte als déus de la ciutat i seguir les seves tradicions i les pràctiques religioses, a més d’estar exempts del servei militar, cosa que els permetia practicar el dissabte i poder tenir tribunals propis i enviar diners a Jerusalem. Les conquestes d’Alexandre el gran escamparen la cultura,religió, filosofia i ètica hel·lenístiques per tot l’orient mitjà. Els jueus d’Alexandria es van adaptar a la presència de l’hel·lenisme sense renunciar als continguts i la pràctica de la seva fe en Jahvè. Prova d’això en fou la traducció al grec de l’Antic Testament, coneguda per la famosa versió dels LXX i la producció d’uns escrits propis, del qual en forma part el llibre de la Saviesa. Tot això va propiciar l’intercanvi cultural, la difusió del judaisme en els ambients grecs i el manteniment de la pròpia fe en l’entorn jueu, evitant les apostasies.
Aquesta relació dels jueus amb la cultura hel·lenística permeté l’aprofundiment en la doctrina de la immortalitat de l’ànima, pensament intensament present en el llibre de la Saviesa la qual cosa explica la presència dels seus textos en la litúrgia de la commemoració dels difunts.
La filosofia grega havia argumentat la immortalitat de l’ànima en textos com ara “Fedó”, diàleg de Plató ambientat en les darreres hores de la vida de Sòcrates; en ell s’hi diu:” Per tant, si hi ha alguna cosa immortal i imperible, l'ànima ho ha de ser i per tant les nostres ànimes existiran en un altre món” (106) i també “Els que han estat purificats per la filosofia viuen per tota l'eternitat sense cos i són rebuts en estances admirables” (114). A diferència del pensament grec, que defensa que la immortalitat s’aconsegueix per la pràctica de la filosofia i l’exercici de les virtuts cíviques, el llibre de la Saviesa interpreta que la immortalitat és un do de Déu.
El do va adjunt a l’afany de saviesa (fins aquí un bri de semblança amb el pensament grec), perquè aquest afany de saviesa porta a valorar i complir la Llei; l’única manera d’obtenir la saviesa és el compliment de la Llei i aquesta pràctica és la garantia d’una vida justa, que alhora ha de conduir a l’obtenció de la immortalitat.
La immortalitat de l’ànima, igual que la resurrecció, es van obrir camí en el pensament jueu per resoldre el problema dels justos que no havien rebut en aquesta vida el premi al seu bon comportament. La doctrina clàssica del judaisme contemplava que Déu atorga prosperitat material i benestar al just complidor de la llei. Les desgràcies de la vida i les persecucions posaren en qüestió aquest pensament. La solució consistí en posposar el premi en una altra vida, reservada només pels qui han mantingut la seva fidelitat a Déu. El llibre de la Saviesa s’afanyarà a distingir els impius i els justos. A aquells abandonats a la pràctica del mal els espera la mort, els justos desprès de ser corregits amb moderació i ser depurats com l’or rebran la vida per sempre.
Commemoració dels fidels difunts. 2 de Novembre de 2014
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.