Comentari a la primera lectura del diumenge 4rt de Pasqua
La primera lectura d’aquest diumenge (Ac 4,8-12) recull el discurs de Pere davant els dirigents i notables d’Israel, després de la guarició d’un invàlid per part de Pere i Joan (Ac 3,1-10). A diferència dels altres dos discursos, Pere s’adreça aquesta vegada a les autoritats jueves. No es pot desaprofitar l’ocasió de dirigir-se a un auditori tan significatiu.
El Sanedrí es reunia en semicercle. Els que apareixien davant d'ells es posarien enmig d'aquest semicercle. Tot està dissenyat per intimidar els que han d'aparèixer davant del consell. Els membres del consell segurament s'asseien en seients elevats, però els que eren examinats estarien drets. Aquesta descripció s’ajusta amb el que diu el salm que Pere citarà desprès: “M'envoltaven i estrenyien el setge, invocant el Senyor les he vençudes. Quan m'envoltaven com un eixam i s'arboraven com foc d'argelagues” (Sl 118,11-12) Els membres del consell són rics i poderosos. Pere i Joan no tenen ni la cultura ni la riquesa dels qui els jutgen. Això fa que ressalti la valentia de Pere de parlar davant les autoritats religioses.
La pregunta del consell pretén esbrinar quina ha estat la qualitat de la força (divina o demoníaca) de que s’han servit per guarir l’home invàlid. Al consell els importa molt poc aquest home representant d’un sector del poble d’Israel que ha quedat prostrat i paralitzat víctima de les imposicions religioses de la llei judaica. Ells volen saber el nom que han invocat és a dir, la persona que els ha autoritzat a fer la guarició. És evident que l’esdeveniment els molesta perquè ha aparegut una autoritat incontrolada que té la gosadia de desafiar la seva inquestionable autoritat. El consell pressuposa que l’autoritat no és la dels propis apòstols sinó que ve d’algú altre. A l’evangeli Lluc ens presenta les autoritats interrogant a Jesús de manera semblant: “ Els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables i li preguntaren: --Digues-nos amb quina autoritat fas tot això. Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?” (Lc 20, 1-2). La pregunta dona la oportunitat a Pere de parlar de l’autoritat de Jesús i de retruc de la seva mort i resurrecció culpabilitzant de la mort les autoritats que l’estant escoltant.
La resposta de Pere comença amb una proclama de la mort i la resurrecció de Jesús que es complementa amb una cita del salm 118,22. “Aquesta és la pedra menyspreada per vosaltres els constructors que s’ha convertit en pedra angular”. El salm és un cant que expressa l’admiració d’aquell qui, amenaçat de mort, ha aconseguit la salvació. El qui estava abocat a l’àmbit de la mort s’assembla a una pedra que els constructors d’un edifici han desestimat però sorprenentment aquesta pedra ha passat a ocupar un lloc d’honor com a pedra angular.
L’expressió “pedra angular” segurament es referia a una pedra gran que unia la intersecció de dues parets i recolzava les dues. També es podria referir a la pedra clau que coronava un edifici. No obstant això, qualsevol que sigui el significat de la frase, el sentit aquí queda clar. Les autoritats religioses (els edificadors) van rebutjar Jesús, aquell que ha resultat ser el fonament en la construcció de les noves comunitats cristianes. Ells constructors del poble d’Israel l’únic que han sabut construir és un poble prostrat i inoperatiu simbolitzat per l’invàlid que ha estat alliberat per Pere i Joan.
El Senyor ha realitzat en Jesús un canvi espectacular: ell que havia estat depreciat (recordem les escenes de les burles) fins a morir en una creu ha experimentat novament la vida. Jesús serà la pedra on es recolzarà la construcció de les noves comunitats cristianes, comunitats alliberades i alliberadores
Diumenge 4rt de Pasqua. 21 d’Abril de 2024
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.