El meu germà esclau

La carta a Filèmon és un petit escrit del Nou Testament, que recull la intercessió de Pau a favor de l’esclau Onèsim davant el seu amo Filèmon. Es considera l’escrit més autèntic de Pau, en el sentit que el seu redactat és obra d’ell mateix, sense intervenció d’altres col·laboradors. Fou escrita al començament de l’any 54 des de la presó d’Efes. Els 25 versets de la carta es poden desglossar en 4 parts: La salutació (vv. 1-3); l’elogi de Filèmon i la seva comunitat (vv.4-7); recomanació en favor d’Onèsim (vv.8-20) i conclusió de la carta (vv. 21-25). La segona lectura d’aquest diumenge llegeix un fragment de la tercera part (vv.9b.10.12-17). Donada la curta extensió de la carta és recomanable llegir-la tota per copsar correctament l’abast de la lectura litúrgica.

Els fets són aquests: Filèmon ha estat engendrat en la fe per Pau. És un home ric, que acull a casa seva la comunitat cristiana. Té un esclau de nom Onèsim, que s’ha escapat, havent comés ( pel que es pot deduir del v 18) un robatori. A semblança d’un costum romà, segons el qual un esclau fugitiu podia demanar asil a un “pater familias”, Onèsim s’adreça a Pau demanant protecció davant el seu amo i els possibles cercadors d’esclaus fugitius, que pretenien una recompensa davant els amos. El “pater familias” negociava amb l’amo el retorn de l’esclau, si aquest es feia el rebec, venia l’esclau al mercat i lliurava els diners obtinguts a l’amo. Els càstigs pel fugitius eran molt durs. Se’l marcava una f (fugitiu) amb ferro roent al front, podien ser assotats i, fins i tot, crucificats. Davant aquest panorama, la intervenció de Pau esdevé decisiva, sobretot per evitar a Onèsim els duríssims càstigs que li podien caure a sobre. Mentre Onèsim ha estat amb Pau, aquest l’ha fet seguidor de Jesús i l’ha convertit en un eficaç col·laborador seu.

El fons del desig de Pau és que Filèmon alliberi Onèsim i li permeti seguir essent un col·laborador seu. L’apòstol sap que, en virtut de l’autoritat moral que li confereix haver engendrat Filèmon en la fe, podria, com aquell qui diu, obligar-lo a fer-li aquest favor. Però Pau vol preservar l’autoritat de Filèmon, la que té sobre Onèsim, pel fet de ser el seu amo, i la que té sobre la comunitat cristiana que presideix. Pau desitja que l’alliberament d’Onèsim sigui no l’acompliment d’un desig seu, lògic i fonamentat, sinó la decisió generosa de Filèmon, que ha rebut Onèsim no com un esclau, sinó com un germà. És un canvi de perspectiva mental el que ha de fer possible l’alliberament i el retorn d’Onèsim a Pau.

Amb aquest fet es mostra que Pau no pretengué resoldre el problema de l’estructura social de l’esclavatge. No volgué canviar aquesta estructura de domini. El que sí, però, va considerar és que, un cop acceptat el projecte de Jesús, la condició social de la persona queda afectada pel fet de que “ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tos són un de sol en Jesucrist” (Gl 3,28) tal com escriurà a la carta als Gàlates. És partint d’aquest principi que demanà a Filèmon rebès Onèsim com a germà. Amb tot, l’afirmació “ ja no hi ha esclau ni lliure” és un torpede llençat contra la línia de flotació del vaixell que transporta els interessos de les classes dominants i l’estructura social de l’imperi romà.

Diumenge 23 durant l’any

8 de setembre de 2013