Exemples al límit

Un petit fragment del sermó de la muntanya llegim a l’evangeli d’avui (Mt 5,38-48). El rovell de l’ou del text es troba en el mandat de l’amor als enemics com a forma extrema de portar a terme l’amor als altres (43s). La frase imperativa va precedida del precepte d’abandonar tota venjança amb tres exemples que freguen la inversemblança (38-42) i va subseguida per la referència al comportament del Pare, que ha de servir d’exemple i fonament de l’amor als enemics (45-48).

“Ull per ull dent per dent” és la coneguda llei del Talió. És un principi legislatiu molt antic en la pràctica judicial de la humanitat. El codi de Hammurabi (s.XVIII aC.) ja l’incloïa entre les seves lleis. Els autors de l’Antic Testament, deutors de la cultura de l’entorn, la van fer seva i apareix en el llibre de l’Èxode: “Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà….” (21,23s); també es troba a Lv 24,19-20 i Dt 19,21. El principi, que pot semblar barroer, intentava, en el seu temps, frenar una pràctica de la justícia que s’extralimitava en els càstigs imposats sobretot als més desgraciats. Era un petit recurs que protegia de la justícia posada al servei dels rics i dels poderosos.

Jesús corregeix el precepte demanant que no ens hi tornem quan algú ens fa mal (v39). Ho fa amb tres exemples. El primer és ben famós: parar l’altre galta quan algú pega. Davant un tipus d’agressió com aquest, la reacció sol ser ràpida, instintiva. Gairebé sempre genera una espiral de violència amb accions cada cop més pujades de to. Tots sabem de baralles de pati d’escola de gran violència, que han començat amb una simple empenta. Jesús vol que sapiguem frenar l’instin natural i evitar aquesta escalada violent, que pot portar resultats desastrosos. El que no vol dir és que el principi serveixi per justificar una resignació dels dèbils davant les opressions dels poderosos.

Qui et posi un plet pel vestit pel vestit dóna-li també el mantell. El vestit es refereix a una peça de roba lleugera que es posava directament sobre la pell; el mantell era una peça llarga que servia d’abric. Els pobres que dormien al ras, es tapaven amb el mantell per protegir-se del fred, per això el Deuteronomi prohibeix quedar-se al mantell d’un pobre com a penyora. Renunciar al mantell equival, doncs, a renunciar a un dret bàsic i fonamental a qui ningú li pot ser negat.

Portar una càrrega durant un quilòmetre podia ser una situació gens estranya, donat que la llei romana estipulava que un soldat podia obligar a qui fos a fer el servei de portar una càrrega d’entre 10 i 20 Kgs. al llarg d’una milla. Podia arruïnar la jornada i, si hom anava ben vestit, ja ens podem imaginar. I no es descarta que, acabat el servei vingués un altre soldat i fes fer el mateix. L’obligació era la vergonyosa submissió a l’exèrcit romà d’ocupació. Jesús vol que prenguem la iniciativa de fer més del que se’ns demana.

Dóna a qui et demana i no et desentenguis del qui et vol manllevar. Entre la població de Galilea, apretada pels impostos dels romans, dels Herodes i del Temple, eren freqüents els petits préstecs que es feien uns amb els altres. La possibilitat de no poder pagar era freqüent. Jesús demana no ser gasiu i abstenir-se de prestar quan s’acosta l’any de la condonació dels deutes.

Creats a imatge de Déu, Jesús vol que hi hagi semblança entre el nostre actuar i l’actuar de Déu. “Sigueu sants, perquè jo el Senyor, el vostre Déu, sóc sant” diu el llibre del Levític (19,2). Aquest és el fonament pel qual se’ns demana que siguem perfectes com el nostre Pare és perfecte, perfecció que de moment es presenta com objectiu a aconseguir.

Diumenge 7é durant l’any. 23 de Febrer de 2014