Existeix un consens molt estès en admetre que les dues cartes als corintis, presents en el Nou Testament són el recull d’almenys 4 cartes escrites per Pau i el seu equip en diferents moments. La segona lectura d’aquest diumenge (1Co 2,6-10) correspondria a una glosa o ampliació, introduïda a la segona d’aquestes cartes que estaria formada pels següents fragments: 1Co 1,1-5,13; 6,12-9,27; 10,23-11,1; 12,1-14,40; 16,1-2.19-29. S’hauria escrit a Efes a la primavera del 53, contestant a una carta escrita pels cristians de Corint. S’hi nota un enfortiment dels problemes de la comunitat, ja sigui perquè les advertències de la primera carta havien estat mal interpretades o no acceptades. La glosa està inserida en la primera part de la carta, on es tracten alguns problemes, que han estat notificats a Pau oralment. A la segona part es tracten els problemes plantejats pels corintis en la carta que ells han enviat a Pau. La segona carta s’ha conservat sencera i ha servit de base per a la confecció de l’actual 1 Co.
Pau contraposa la follia de la creu a les savieses humanes (1,17-31) i recorda que la proclamació del missatge: “Jesucrist Messies, clavat a la creu” l’ha fet no amb arguments savis, sinó amb la força de l’Esperit. És aquí on entra la glossa per corregir el contingut que s’està donant al terme “saviesa”. Segons Pau saviesa humana i creu són incompatibles, la glosa, però, aquesta contraposició queda amorosida quan es presenta un tipus de saviesa que ve de Déu.
La glosa pretén donar la raó a un grup de creients de la comunitat de Corint, segurament de posició social benestant, que creien posseir una saviesa que els feia madurs o perfectes respecte els altres a qui miraven despectivament. Consideraven aquests altres interessats només en el cos i les seves necessitats, mentre ells eren espirituals i tenien en gran estima la eloqüència. El terme que els designa és “teleios”, perfectes; no es troba en cap altre escrit de les cartes autèntiques de Pau; això i el pas sobtat del singular al plural és el que fa pensar que en text que tenim entre mans és una glosa.
La glosa parla d’una saviesa que ve de Déu i, es clar, si ve de Déu és compatible amb la follia de la creu. El projecte de salvació de Déu és l’única saviesa autèntica, que és inaccessible a l’especulació racional. “Saviesa amagada en el designi de Déu abans del temps” (v.7). Aquest misteri secret resta amagat durant un temps, però després serà revelat perquè pugui arribar a ser la nostra glòria, és a dir, la nostra salvació.
Els que dominen aquest món no la coneixen. Qui són aquests que dominen el món? Herodes, Pilat, el cèsar emperador de Roma. És una possible interpretació però també es pot referir als poders demoníacs que influeixen sobre els qui manen. En tot cas, són els que en el llenguatge fora de la glossa, propi de Pau, representen la saviesa que s’oposa a la follia de la creu.
“Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit” (v.9) sembla voler insinuar que per més saviesa que es tingui, mai hom serà capaç de comprendre o imaginar-se l’amor que Déu té als qui l’estimen.
Diumenge 6é durant l’any A 16 de Febrer de 2014
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.