Comentari a la segona lectura del 5é diumenge de Quaresma. A
El capítol vuitè de la carta de Pau als romans és un dels més rellevants de tot el Nou Testament, d’ell en llegim un fragment (Rm 8,8-11) a la segona lectura d’aquest diumenge.
El capítol vuitè comença responent a la pregunta plantejada al final del capítol anterior: “Que en sóc, de dissortat! ¿Qui m'alliberarà d'aquest cos que em duu a la mort? Déu, a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre! .Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home feble com sóc, serveixo alhora la llei del pecat” (Rm 7,24-25). Crist ha rescatat l’ésser humà de l’esclavitud i ha fet possible que visqui segons l’Esperit. Aquesta resposta amb que comença el capítol serveix d’introducció a un més ampli tractament del tema que Pau exposa fent veure com l’existència cristiana està dominada per l’Esperit i no per la carn. Tot aquest capítol, doncs, té un to més positiu si es compara amb l’anterior perquè descriu la condició feliç de l’ ésser humà justificat que viu sota l’acció de l’Esperit convençut que arribarà a aconseguir la glòria futura que l’espera.
Tot el passatge va jugant amb dues contraposicions: vida – mort i Esperit – carn. Carn no s’ha d’entendre dualísticament en Pau com si es tractés d’un cos material que es contraposa a l’ànima o a l’esperit, carn s’ha d’entendre com tot l’ésser humà sencer en tant que aquest és dèbil i vulnerable de tal manera que tancat en sí mateix confia més en les seves pròpies forces que no pas en Déu. Carn és tot el que es contraposa a la llei de Déu, que ens posa en contra de Déu i de retruc en contra els altres; la carn cerca egoistament la pròpia vida però a la fi acaba perdent-la, per això la carn porta a la mort. Per Pau l’ésser humà es manifesta en la forma d’actuar; les obres de la carn les descriu Pau detalladament a la carta als gàlates: “Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions il·legítimes, impuresa, llibertinatge, idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, borratxeres, orgies i coses semblants (Gl 5,19-21) i en el mateix capítol cinquè de Gàlates es descriuen les obres que són resultat de la possessió de l’Esperit: “En canvi, els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix (Gl 5,22s). L’Esperit és qui obre l’interior de la persona humana cap a Déu i fa complir la seva voluntat, neutralitza l’atractiu de la carn i fa que la persona es preocupi pels altres.
Pau proposa una ètica cristiana diferent de l’ètica jueva basada en el compliment de la llei i defuig un estil de vida pagana. Tinguem present que Pau escriu en un temps que moltes pràctiques de la vida pagada estaven dominades pel que ell considera la carn.
L’Esperit habita en vosaltres. El verb habitar apareix tres vegades en el nostre text. En el llenguatge col·loquial habitar vol dir fer us d’una vivenda que pot tenir moltes modalitats. Per entendre el que Pau vol dir aquí ens poden ajudar alguns passatges de l’Antic Testament. El llibre dels Nombres diu que Déu es feia present per mitjà d’un “núvol que cobria de dia el tabernacle i de nit apareixia com la resplendor d’un foc” (9,16). L’Esperit habita penetrant tota la persona, no com el qui viu en una casa ocupant només una habitació. És una presència envoltant intensa i penetrant. El salm 68,17 parla de la muntanya que el Senyor s’ha escollit per residir-hi. El senyor hi habitarà per sempre més. L’Esperit habita en el creient no com que qui està una temporada en un pis de lloguer. El seu habitar és estable. I el profeta Isaïes diu: “Jo visc a les altures en un lloc sant, però estic entre els qui se senten desfets i enfonsats” (57,15). L’estada de l’Esperit en el creient no és passiva és activa i operant, hi habita per reportar-li un benefici. Atenent-nos a les paraules de Jesús (Jn 14,23), l’estada de l’Esperit en el creient, igual que la del Pare i la de Jesús, és una estada plena d’estimació, amor que es rep i amor empès a ser donat.
Diumenge 5è de Quaresma. 26 de Març de 2023.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.