Vés al contingut

Uns missioners cristians arriben a Corint. La seva manera d’entendre la pràctica missionera s’oposa frontalment a la de Pau que respon amb una carta (2Co 2,14-7,4) on fa una profunda reflexió sobre l’objectiu i la tasca dels predicadors de Jesús. D’aquesta carta en llegim un fragment (5,14-17) a la segona lectura d’aquest diumenge. El text presenta algunes particularitats en les que val la pena aturar-s’hi. Crida l’atenció l’expressió: “l’amor de Crist ens domina”, o, segons la versió del leccionari, “l’amor que el Crist ens té ens obliga” (v.14). El verb que està en joc és “synechô” que vol dir: tenir lligat, retenir, aguantar. Dos sentits hi escauen bé. Per una banda, Pau experimenta que no li queda cap altra opció que la de predicar Jesús. Ell no es mou pels mateixos interessos que els seus opositors, sinó que es veu empès per l’exigència de Jesús. Es sent atrapat. Altrament, el verb pres en el sentit de “sostenir”, expressa també el coratge que rep de Jesús, quan en els moments de defalliment se sent sostingut per l’amor de Crist. Tot i que no hi ha elements en el text per establir un nexe infal·lible que ho corrobori, l’experiència de Pau s’assembla a l’experiència del profeta Jeremies, que se sent seduït i forçat per Déu (Jr 20,7). L’únic mòbil de la missió de Pau és l’amor de Jesús que ha obrat en la seva existència un canvi radical.

“Un ha mort per tots i això vol dir que tots han mort amb ell” (v.15). La fórmula que Pau ha rebut de la tradició per proclamar la mort salvadora de Jesús: “Crist ha mort pels nostres pecats com deien ja les escriptures” (1Co 15,3) la presenta aquí amb algunes modificacions. “Per a tots” atorga a la mort de Jesús una dimensió universalista. “Que tots han mort amb ell” cal llegir-ho a la llum de Rm 6,3-8. La immersió en l’aigua representa la mort d’alguna cosa, a la vegada que eixir de l’aigua fa pensar en la vida que brolla. Pau es val del simbolisme del pas per l’aigua per explicar que, amb el baptisme, el cristià queda associat a la mort de Crist i, en conseqüència, mor en el cristià tot pecat. Pau respon als atacs provinents d’alguns grups de Corint que defensaven que els sofriments i tribulacions eren una debilitat que no lligava amb la força del poder salvador de Déu. En recordar la mort de Jesús insisteix en que el sofriment és essencial en l’apostolat i en la vida cristiana. La mort de Jesús, aquesta és la única realitat que compta i no l’aparença dels contrincants que rebutgen el sofriment.

El que presenta més dificultat de tota la lectura és el què vol dir Pau quan parla de valorar el Crist de manera purament humana (altres versions parlen de conèixer segons la carn)(v.16). A quin tipus de coneixement es refereix Pau? Alguns comentaristes pensen que es tracta del coneixement del Jesús històric, que Pau no va tenir i que els seus detractors l’acusen de no posseir,fet que desvirtuaria per ells l’autenticitat de la seva predicació. Altres pensen que es tracta del coneixement que es pugui tenir de Jesús sense la fe. En un cas o en una altre Pau, afirma que l’únic coneixement de Jesús que té importància és el que procedeix de la fe, l’altre ( o els altres) ja no tenen cap importància; són coneixements del passat que han quedat obsolets.

Els qui han mort i ressuscitat en Crist han experimentat una transformació tal, que es pot parlar amb tota propietat que són una nova creació. Morint en Crist, pel fet d’haver rebut el baptisme, tot el que érem ha mort, el passat ha quedat transformat i el cristià comença a viure una vida nova, una nova existència, el centre i fonament de la qual és Jesús. Els valors del món deixen de tenir valor pel cristià, que ha esdevingut una nova creació, però es pot dir més encara, la nova creació que són els batejats és l’embrió, la llavor,l’esperança de que tot el món, tota la societat esdevinguin una dia nova creació.

Diumenge 12 durant l’any. 21 de Juny de 2015

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.