Decepcionats i catequitzats

DECEPCIONATS I CATEQUITZATS

El relat de l’aparició de Jesús als deixebles d’Emmaús (Lc 24,13-35)és una creació pròpia de l’evangelista LLuc i d’una gran riquesa pel que fa al contingut dels seus ensenyaments.

El relat comença presentant dos deixebles, que no formen part del grup dels dotze fent camí cap un poble anomenat Emmaús. El còdex Beza fa adonar que no simplement caminen cap aquesta població, sinó que fugen, se’n van del grup, sense deixar clar quines poden haver-ne estat les causes. S’intueix que una pot haver sigut la por; vist el que ha li ha passat a Jesús, sorgeix el temor de que es puguin escampar les represàlies entre els seus seguidors. Una altra causa ens la dóna el mateix text i esdevindrà determinant en el conjunt de la narració. Es tracta de la decepció: “Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel” (v.21). El messianisme de Jesús els ha decebut; ells esperaven un messianisme davídic, polític, bel·ligerant contra els romans, opressors en aquell moment del poble d’Israel. Semblava que amb l’arribada a Jerusalem, Jesús entraria en la fase decisiva de la seva actuació però no ha passat res. Sense arribar a l’extrem de Judes que el va trair, el millor és tornar cap a casa.

La decepció s’incrementa amb el descrèdit al missatge de les dones que han anat al sepulcre. Quin cas s’ha de fer a unes enraonies de dones? Lluc introdueix una referència al relat de la tomba buida (24,1-12). En fer-ho situa el relat en la seva justa comprensió i interpretació. El relat de la tomba buida no s’escriu per presentar el sepulcre sense el cos de Jesús com una prova demostrativa de la seva resurrecció, sinó per comunicar, a través de l’anunci dels dos homes amb vestits resplendents, el missatge: “Per que busqueu entre els morts aquell que està viu?”. La tomba ha de despertar la pregunta que troba la resposta en el missatge dels homes amb vestits resplendents. Sense la fe, el que puguin dir les dones els deixa indiferents. De fet, la referència a la tomba prepara i dóna importància al que serà el trobament decisiu de Jesús ressuscitat en el context eucarístic (vv.30s).

Jesús retreu a aquests deixebles el tancament de cort i lentitud de comprensió (v.25). Comença una intensiva sessió de catequesi per part de Jesús. El llibre de text l’Escriptura jueva –Llei/Moisès profetes -, que, sorprenentment, esdevé un instrument clau cara la interpretació de la mort de Jesús i l’esperança de la seva resurrecció. Les escriptures ja preveien que el messies hauria de patir i aquest és el tipus de messianisme assumit i realitzat per Jesús, no el triomfalista que esperaven els deixebles d’Emmaús.

La sessió catequètica quallarà en la trobada eucarística. Jesús els ha preparat bé. “Prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava” és la marca eucarística indiscutible. L’eucaristia provoca un canvi d’òptica, s’obren els ulls de la fe i es tanquen els de la visió palpable. La definitiva, autèntica, real i única visió de Jesús ressuscitat es produeix dins la trobada eucarística. Però aquest no és el final sinó el començament. Tot comença a posar-se en marxa: aixecar-se, tornar a Jerusalem, comunicar l’experiència. Sense això, qualsevol eucaristia es queda a mitges.

Diumenge 3er de Pasqua. 4 de Maig de 2014