(Jaume Duch) Acabem avui el temps de Pasqua amb un manament que el ressuscitat fa als seus deixebles. Ells han de començar a viure prenent les seves responsabilitats com a testimonis del seu mestre i amic. Els va proposar aquest manament: "Això us mano, que us estimeu els uns als altres." Jesús, coneixedor de com és la feblesa humana, sap que és possible que sovint ens desanimem i ens sentim ridículs a l'hora de viure com cal el manament que ens ha proposat. Jesús començà per aclarir-los la raó i el fonament de tot: l'amor del Pare. "Jo us estimo tal com el Pare m'estima." Amb el benentès que en l'amor diví no hi ha fronteres ni limitacions de cap mena.
Jesús insisteix que malgrat costi estimar hem de tenir ben present que al seu costat podem estimar, com ell estima. D'aquesta manera Jesús ens fa adonar que no som uns nàufrags surant sobre les perilloses ones del temps que passa ràpidament, sinó que som uns enviats a promoure l'estimació en les vides dels nostres germans.
Jesús, quan parla d'estimació, no fa esment de les boniques i usuals figures que fan servir els poetes, ell parla des de la seva experiència viscuda d'entrega total als estimats. Ens ha fet saber que l'amor del Pare és el que anima la missió del Fill i que l'amor del Fill sostè l'amor que ha d'haver-hi entre els homes. Ell els va fer testimonis i defensors de l'amor divi que supera de molt els nostres inestables sentiments a l'hora d'estimar. Ell va dir: "Estimeu com jo us he estimat."
Jesús estima tothom de manera generosa i creativa, ell coneix com ningú la realitat personal de cadascú. El seu amor no fa volar coloms en un cel artificial, el seu amor ha passat pel sedàs de la creu i de la mort, és per això que cal que el nostre agraïment sigui sincer i estiguem ben compromesos a donar-ne destimoni. No podem caure en el parany d'un amor desnaturalitzat tan present en la societat del nostre temps.
El fruit de l'amor és la joia, ho diu Jesús: "Manteniu-vos en el meu amor... Us he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena." Cal fugir, doncs, del pessimisme, en l'amor que cal viure amb tothom no pot haver-hi retallades, ja que l'amor que ve de Jesús és universal i sense criteris elitistes ni postures egoistes.
En la primera lectura hem contemplat una escena dels primers moments de la tasca evangelitzadora dels apòstols. Pere va "sortir al carrer" per anar a trobar un home gentil i asseure's a la seva taula. Corneli havia sentit parlar de Jesús, i se sentia interessat per la seva persona, i l'apòstol no va dubtar a donar testimoni del Salvador. Quan Pere va veure aquell romà que s'havia postrat als seus peus li va dir: "Aixeca't, perquè soc un home com tu." Va renunciar a la postura clerical del privilegi per poder parlar de Crist. Així cal fer-ho també avui, per donar testimoni de qui, per amor, ens ha salvat estimant-nos des de la pobresa radical de la creu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.