Ha ressuscitat!

Ha ressuscitat! Aquest va ser el missatge que els deixebles de Jesús feien córrer pels carrers de Jerusalem pocs dies després del seu assassinat al Calvari. Havia començat el temps nou, en Jesús la mort havia estat vençuda, no eliminada de la història, però sí vençuda. Jesús no va ser engolit pel país dels morts, va arribar a la plenitud de la vida. Ara doncs, sabem què és el que hi ha mes enllà de l'horitzó de la mort: hi ha la vida per sempre.
Per als creients d'ahir i d'avui, la resurrecció és la resposta de Déu a l'acció injusta dels qui van voler fer callar per sempre la seva veu, i esborrar d'arrel el seu projecte d'un món just i net. No podrem, doncs, mai oblidar que en el centre de la fe hi ha un crucificat a qui Déu li va donar la raó, i li va fer justícia. És per això que els qui creuen que Jesús viu "a la dreta del Pare, tal com ho expressaven els primers cristians, saben que tota vida crucificada i viscuda amb l'Esperit de Jesús no acabarà mai en fracàs, sinó en resurrecció.
Aquell dia, va començar el primer diumenge, el dia del Senyor, en la història del món. La llum d'aquell diumenge il-luminarà sempre el sentit de tots els esforços, penes i treballs dels homes i dones que lluiten per construir un món més humà i una vida més digna per a tots. Viure, tenint present els qui sofreixen, estar atents als més desvalguts, seguir els passos de Jesús, no és ni serà mai una cosa absurda i sense sentit, és caminar vers el misteri d'un Déu que fa viure per sempre.
L'Evangeli fa esment del neguit de Maria Magdalena quan va veure que la llosa del sepulcre havia estat remoguda. També parla de l'alarma i de la impaciència de Pere i Joan, que van sortir corrent cap al sepulcre: els senyals de l'enterrament hi són, però el mort no hi és. Qui se l'ha endut?. "Fins aquell moment encara no havien entès que segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts."
La narració diu, a més, que quan va entrar l'altre deixeble "ho veié i cregué". Què va creure, Joan? La fe no és fàcil, hi ha qui diu que és com una foguera que comença amb una guspira i després va prenent i al final és flama viva capaç de consumir-ho tot. Seguir aquell que va ser crucificat és en definitiva aprendre a donar la vida, el temps, les forces... per amor. No faltaran les dificultats ni les cicatrius. Per damunt de tot, el cristià sap que el sosté una esperança: "Un dia Déu eixugarà tota llàgrima, no hi haurà crits ni fatigues, perquè aquest món vell haurà passat." En la nit de la vetlla de Pasqua, la comunitat cristiana recorda les meravelles que Déu ha fet en favor nostre i prega tot esperant el retorn gloriós del ressuscitat.

Anunciem, doncs, la Bona Nova de la resurrecció. De la vida i de la pau per a tots els homes i dones que estimen el Senyor. Bona Pasqua.