(Jaume Duch) Jesús havia dit als seus deixebles que, malgrat la seva actual estada a la dreta de Pare, no els deixaria sols i que els enviaria l seu Esperit. Ara, passats cinquanta dies de la festa de Pasqua, L'Esperit es va fer present entre ells per esdevenir el seu conso- lador i advocat. L'Esperit va capgirar la situació dels qui vivien atemorits pel rebuig malintencionat de les autoritats religioses que havien penjat el seu mestre a la creu.
L'Esperit és una realitat dinàmica que actua de manera invisible i que transforma els homes i les dones des del seu mateix interior. Així ho manifesta el cant de la seqüència de la festa d'avui. L'Esperit és qui penetra el cor dels fidels fins al fons: consola i dona pau en el plor, alimenta, neteja, cura, educa i encamina. En la primera lectura del Llibre dels Fets, hem llegit unes imatges que tenen una gran força expressiva sobre l'Esperit: vent impetuós, soroll, foc, diversitat de llengües, i una plena unitat en la presentació del nou missatge: "Tots els sentien proclamant les grandeses de Déu en les seves pròpies llengües".
Aquell dia, l'Esperit davallà sobre els dotze apòstols però no es limità exclusivament a ells en sentit restrictiu, la Pentecosta fa referència a la humanitat sencera. Va ser com la rectificació de tot el que havia passat en la dispersió de llengües a l'anti- ga Babel. Quan els homes abandonen la germanor volguda per Déu, arriba sempre la confusió entre ells.
L'Esperit Sant és el vertader principi d'unitat dels creients. És alhora, també, exigència de respecte davant les naturals dife rències. L'Església ha après, al llarg del temps, que la unitat és diferent de la uniformitat. El conformisme imposat per força pot arribar a ser el rebuig del do de la llibertat. L'Església sols aconsegueix la vertadera universalitat quan no sufoca, ni ma- nipula ni anivella les peculiaritats de les diverses comunitats i pobles que la integren. Creients fràgils com som i de fe petita sols l'Esperit de Jesús pot convertir-nos en una Església viva i unida.
Cal tornar sempre a Jesús. La seva vida i les seves actituds són el vertader criteri per saber quin desig ens ha de moure. Que l'Esperit faci, doncs, cedible en nosaltres la pau, l'alegria i la vida renovada pel ressuscitat. És per això que acabem avui amb una petita pregària.
Envieu, Senyor, el vostre Esperit i renoveu la faç de la Terra.
Sobre tots els homes i dones que vós estimeu,
sobre tots els qui us busquen,
sobre tots els qui pensen que ja us han trobat,
sobre tots els qui pronuncien el vostre nom,
sobre tots els qui l'han oblidat,
sobre tots els qui no l'han sentit mai. Amén.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.