"Compartint, descobrim Déu en el proïsme"

Diumenge 3er de Pasqua. Cicle A

Barcelona, 30 d’abril de 2017

En certa ocasió, un escolapi holandès em deia: Aquest passatge justifica tota la veritat de l’evangeli. Això és molt difícil inventar-s’ho.

Cal rellegir-lo amb calma i silenci i anar-lo assaborint.

Com sempre, sols remarco quelcom amb intenció alliçonadora.

Els dos deixebles que fugen, humans com són, es fan el savi: “Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no sap el que hi ha passat aquests dies?”

I expliquen el cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules, que el van crucificar. Nosaltres esperàvem!

Com crema aquest clam de manca d’esperança tan conegut de tots nosaltres més d’una vegada.

No saps si els dol la mort de Jesús o bé la manca d’alliberament polític.

Igual, igual que nosaltres en ocasions semblants.

“Alguns dels nostres – diuen ells - han anat al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit. Però a Ell no l’han vist pas.”

Després d’aquesta estúpida retòrica, Crist ha acabat la paciència i els hi esbotza: “Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?” >>

I els hi fa una classe d’història sagrada.

S’acostaven a la meta “i ell va fer com si seguís enllà. Però ells van insistir amb força: “Queda’t amb nosaltres que es fa tard i el dia comença a declinar.”

S’assegué a taula amb ells, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però Ell desaparegué del seu davant.

Ara hi veuen molt clar, fins recorden: “No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les escriptures?”

I cames ajudeu-me per anar ràpidament a dir-ho als germans.

L’impacte ha estat tan fort que l’han de comunicar: l’havien conegut “quan partia el pa”.

Què partim i compartim nosaltres?

I, amb qui?

I, com?

Compartint, descobrim Déu en el proïsme.

Realment, l’hem descobert, nosaltres?

L’egoista, la persona insolidària no el trobarà mai, a Déu.