"El Senyor ens recordarà si l’hem reconegut en el pobre, en l’afamat"

Audiència general del Papa Francesc a Sant Pere del Vaticà
Dimecres 6 d’agost del 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

En aquesta catequesi hem vist com l’Església constitueix un poble, un poble preparat amb paciència i amor de Déu i al qual estem tots cridats a pertànyer. Avui voldria remarcar la novetat que caracteritza aquest poble: es tracta veritablement d’un nou poble, que es fonamenta sobre una nova aliança, establerta pel Senyor Jesús amb la donació de la seva vida. Aquesta novetat no nega el camí precedent ni es contraposa amb ell, ben al contrari, el porta endavant, el porta al seu acompliment.

Aquí apareix una figura molt significativa, que fa de frontissa entre l’Antic i el Nou Testament: Joan Baptista. Pels Evangelis Sinòptics ell és el “precursor”, aquell que prepara l’avinguda del Senyor, predisposant al poble a la conversió de cor i l’acollida de la consolació de Déu que ara s’acosta. Per l’Evangeli de Joan, és el “testimoni”, quant ens fa reconèixer en Jesús Aquell que ve del més alt, per perdonar els nostres pecats i per fer del seu poble la seva esposa, primícia de la nova humanitat.

Com a “precursor” i “testimoni” Joan Baptista recupera un lloc central a l’interior de tota l’Escriptura, fent de pont entre la promesa entre l’Antic Testament i el seu acompliment, entre la profecia i la seva realització en Jesucrist. Amb el seu testimoni, Joan ens senyala a Jesús, ens invita a seguir-lo i en diu sense mitges paules que això requereix humilitat, penediment i conversió: és una invitació que ens fa a d’humilitat, al penediment i a la conversió.

Com Moisès havia estipulat l’aliança amb Déu amb la força de la llei rebuda sobre el Sinaí, així Jesús, sobre un turó a la riba del llac de Galilea, entrega als seus deixebles i a la multitud un ensenyament nou que s’inicia amb les Benaurances.

Moisès dóna la Llei sobre el Sinaí, Jesús, el nou Moisés, dóna la Llei sobre aquell turó, a la riba del llac de Galilea. Les Benaurances són el camí que Déu dóna com a resposta al desig de felicitat innat a l’ésser humà i perfeccionen les manaments de l’Antiga Aliança. Nosaltres estem acostumats a ensenyar els deu manaments –certament, tots vosaltres els sabeu, els heu après en la catequesi– però no estem acostumats a repetir les Benaurances. Podem tanmateix recordar-les i imprimir-les en el nostre cor. Fem una cosa: jo les dic una després de l’altre i vosaltres les repetiu. D’acord?

“Benaventurats el pobres en l’esperit, perquè d’ells és el regne dels cels.” [la sala repeteix]

“Benaventurats aquells que ploren, perquè seran consolats.” [la sala repeteix]

“Benaventurats els humils perquè heretaran la terra.” [la sala repeteix]

“Benaventurats els qui tenen fam i set de justícia perquè seran saciats.” [la sala repeteix]

“Benaventurats els misericordiosos perquè trobaran la misericòrdia.“ [la sala repeteix]

“Benaventurats els purs de cor perquè veuran Déu! “[la sala repeteix]

“Benaventurats els qui treballen per la pau perquè seran anomenats fills de Déu.” [la sala repeteix]

“Benaventurats els perseguits per la justícia perquè d'ells és el Regne del cel! “[la sala repeteix]

“Benaventurats vosaltres quan sigueu insultats, sigueu perseguits i, mentint, diguin contra vosaltres tota mena de calúmnies per causa meva!” Us ajudo: [el papa repeteix amb la gent] “Benaurats vosaltres quan us insultin, us persegueixin i, mentin, diguin de vosaltres tota mena de calumnies contra vosaltres per causa meva”.

“Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè gran és la vostra recompensa en el cel.” [la sala repeteix]

Perfecte! Però farem una cosa: vosaltres teniu una obligació per fer a casa. Prendre l’Evangeli, aquell que porteu sempre amb vosaltres... Recordeu que deveu sempre portar un petit Evangeli amb vosaltres, a la butxaca, a la bossa, sempre; aquell que hi ha sempre a casa. Portar l’Evangeli, i en els primers capítols de Mateu –crec que en el 5– hi són les Benaurances. I avui, demà llegiu-lo a casa. Ho fareu? [Aula: Sí!] Per no oblidar-ho, per què és la Llei que ens dóna Jesús! Ho fareu? Gràcies.

En aquesta paraula es dóna tota la novetat portada per Crist, i tota la novetat de Crist està en aquestes paraula. En efecte, les Benaurances són el retrat de Jesús, de la seva forma de vida; i són la via de la veritable felicitat, que també nosaltres pugem caminar amb la gràcia que Jesús ens dóna.

A més a més de la nova Llei, Jesús ens ensenya també el “protocol” sobre el qual serem jutjats. A la fi del mon nosaltres serem jutjats. I Quines seran les preguntes que se’ns faran allà? Quines seran aquestes preguntes? Quin és el protocol sobre el qual durant el judici se'ns jutjarà?

És allò que trobem al vint-i-cinquè capítol de l’Evangeli de Mateu. Avui l’obligació és llegir el cinquè capítol de l’Evangeli de Mateu on hi són les Benaurances; i llegir el 25, on està el protocol, la pregunta que ens faran el dia del judici. No tindrem ni títols, ni crèdits ni privilegis per mostrar. El Senyor ens recordarà si l’hem reconegut en el pobre, en l’afamat, en qui és indigent i marginat, en qui pateix i només...

És aquest un dels criteris fonamentals de verificació de la nostra vida cristiana, sobre la qual Jesús ens convida a mesurar-nos tots els dies. Llegeixo les Benaurances i penso com deu ser la meva vida cristiana, i després faig l’examen de consciència amb aquest capítol 25 de Mateu. Tots els dies: jo faig això, jo faig això, jo faig això... Ens farà bé! Són coses simples, però concretes.

Estimats amics, la nova aliança consisteix pròpiament en això: en reconèixer-se en Crist, envoltar-nos de la misericòrdia i de la compassió de Déu. És això el que omple el nostre cor de joia, i és això el que fa de la nostra vida una testimoni bonic i creïble de l’amor de Déu per tots les germans que trobarem cada dia. Recordeu-ho i feu-ho! Capítol 5 de Mateu i capítol 25 de Mateu. Gràcies.

Traducció: Paloma Llorente - Catalunya Religió